MINA DE CAN TÀPIES (Badalona, Barcelonès)

Introducció a la mina de can Tàpies

Francesc Alfambra

Tenint en compte el croquis del traçat d’algunes mines d’aigua de Badalona que el Sr Josep Tena (DEP) ens va facilitar al seu dia -que vam publicar al Vol. I de Les Mines de la Serralada de Marina- aquests dos nous i petits segments de galeria de la mina localitzats el 2025, venen a sumar-se als dos trams ja coneguts.

Estan situats al marge dret de la riera de Sant Jeroni de la Murtra, just per sobre de la B-20 la primera i sota les runes de l’antiga masia de cal Coix Busquets la segona.

Molt probablement corresponen a la mina de can Tàpies, una gran casa pairal del sg. XVIII. Estava situada al barri de Coll i Pujol, i va ser enderrocada l’any 1977 per aixecar les grans naus de Llamas SA, una industria d’envasos metàl·lics, ara també desapareguda. Aquesta casa pairal, com totes les que l’alta burgesia i l’aristocràcia barcelonina del XVIII tenien a Badalona, també era una gran casa senyorial propietat d’Ignasi Ventós-Mir, una de les famílies mes riques de Badalona, que també tenien propietats a l’Empordà. Tot i que no feia ostentació i que les seves biografies ho amaguen, Xavier Rubert de Ventós, filòsof, escriptor i diputat del PSC -ja traspassat- va néixer a can Tàpies (Badalona, 1-9-39-Barcelona, 28-1-23).

Senyorívola casa pairal de can Tàpies, que estava situada a l’actual barri de Coll i Pujol de Badalona (1950-1960). Museu de Badalona. MB. AI. Fons fotògraf Josep Cortinas

Primeres exploracions

Molts anys abans però, ja havíem explorat dos trams importants d’aquesta mateixa mina:

1.-Anys 1968-69

La primera visita va ser el 1968-69. Arran de les obres de construcció de l’autopista de Mataró al seu pas per Badalona. Al talús originat en els treballs de desmunt i terraplenament de la zona coneguda com els «quaranta pins» de can Pi i Gibert del barri de Bufalà, va restar al descobert un pou d’accés a la mina, per on tres adolescents encara ignorants de l’existència de l’espeleologia vam descendir i la vam recórrer amb espelmes fins a la masia de cal noi de la Quima a peu del turó de Montigalà (veure croquis adjunt). El recorregut d’un kilòmetre aproximadament, era de mina bancada amb materials ceràmics de bòbila (pitxolins, uns maons petits, per reforçar les parets i peses ceràmiques de 90º per reforçar les voltes del sostre), era rectilini i per la canaleta de teules de la solera corria un generós cabal d’aigua fresquíssima. Encara que la mina continuava, amb els peus ben sucats, i fred ja vam tenir prou satisfeta l’aventura. Vam enfilar l’escala de pedra que des de dins la mina sortia al badiu-jardí arbrat de la masia. La solida porta de fusta amb forrellat de la mina estava oberta i el barri de sortida als camps de conreu també. Sortosament els gossos no es van molestar ni a bordar-nos, però per si de cas, un cop estant fora vam tancar el barri de la masia.

2.-Anys 1998-99

Basant-nos en el mateix croquis del Sr. Josep Tena del mateix monogràfic de Les Mines de la Serralada de Marina (Vol. I) de l’any 2000, vam publicar un tram de galeria que també vam atribuir a la mina de can Tàpies.

Es tracta d’un tram que travessa transversalment la riera de Sant Jeroni de la Murta a l’alçada de ca l’Alemany en direcció a la masia de can Butinyà. L’entrada s’efectua per una petita portella de fusta trencada a mode de registre per al manteniment i neteja de la galeria.

La minúscula portella s’obre al peu d’un talús de la mateixa riera. L’exploració i topografia d’aquell tram de mina el van donar per finalitzat a ambdós dos costats de la galeria per l’acumul impenetrable d’andròmines i deixalles de tota mena llençades des de les boques dels dos pous que col·lapsen la galeria de la mina. Aquest tram tot i ser molt proper a la capçalera del floreig i captació de l’aigua apareix completament seca, i com els altres trams coneguts està perfectament bancada, per impedir els esllavissaments dels materials tous barreja de sauló i argila poc consistents de les parets i de les voltes de la galeria.

Entre les més de 30 mines d’aigua que hem pogut visitar i catalogar, publicades en els tres volums monogràfics del Grup d’Espeleologia de Badalona, la mina de can Tàpies fora la més llarga de totes, assolint aproximadament uns tres kilòmetres de recorregut. Tenint en compte que es tracta d’una mina bancada en tot el seu traçat és molt probable que la seva construcció signifiqués una despesa tan important o més que la construcció de la mateixa casa pairal.

Bibliografia

ALFAMBRA, F., (2000).: La mina de can Tàpies. Les mines de la serralada de Marina (Vol.I). Pg: 129-133. Grup d’Espeleologia de Badalona.

CORTINAS, J., (1950-1960).:Museu de Badalona. Arxiu d’Imatges. Fons fotogràfic Josep Cortinas. Can Tàpies.

Croquis del traçat de la mina de can Tàpies original del senyor Josep Tena

Badalona, 27 d’agost de 2025

MINA DE CAN TÀPIES

Tram 1 (Costat N de la B-20)

Sinònim: Mina de l’1 d’Octubre, Primer tram.

Lloc: costat Nord de la B-20. Montigalà.

Badalona (Barcelonès).

Coordenades:ETRS89 UTM 31N 435659, 4590294.

Altitud: 80 msnm.

Espeleometría:

Desnivell: -3 m.

Recorregut: 23 m.

Situació

Situats al final del carrer Sant Jeroni de la Murtra, a la ciutat de Badalona, anirem pel túnel que va per sota de la B-20 direcció muntanya.

Només passar-ho, trobem a la dreta un camí, que per una estona va paral·lel a la tanca de la B-20. Caminarem una seixantena de metres, i a la nostra esquerra veurem un esfondrament que ens dona l’accés a aquest tram de mina.

Descripció

Per una boca de 2,60×1,60 metres baixarem un ressalt de 1 metre. D’aquí si anem cap a l’esquerra (Oest), trobarem un tram de mina excavada, amb unes dimensions de 0,90 metres d’alçada i 0,74 i avançarem 6,50 metres per a accedir a la clàssica mina bancada.

Aquí les dimensions del túnel es fan més minses i es redueixen a 0,73 metres d’alçada i 0,60 metres d’amplada. En aquest punt ja no es pot continuar l’exploració, ja que la mina resta col·lapsada.

Si des de la boca anem al tram de la zona Est, baixarem uns dos metres per una rampa de terra que ens situa a una galeria bancada de 0,71 metres d’alçada i 0,60 metres d’amplada, que podem recórrer 12,50 metres fins que un tap de terra ens impedeix continuar.

La mesura de l’oximetre ens dona 20,9% d’O2.

Participants

Emilia Doña, Francesc Alfambra, Quique Soriano, Víctor Bonilla i Enric Porcel (G.E. Badalona).

MINA DE CAN TÀPIES

Tram 2. Cal Coix Busquets.

Situació

Relativament a prop del tram 1, ja que és la continuació aigües amunt de la mateixa mina.

Situats al túnel anteriorment esmentat que passa sota la B-20, al final del carrer Sant Jeroni de la Murtra, avançarem pel camí de Sant Jeroni.

I deixant el desviament, que ens porta al tram 1, a la dreta, seguirem una cinquantena de metres.

Llavors, a la dreta trobarem un caminoi, que puja cap al cim de Montigalà.

A uns 10 metres localitzem l’entrada d’aquest tram de mina, al costat mateix del camí.

L’accés es troba barrat per pitxolins, pedres i terra, per a evitar accidents.

Descripció

Oberta l’entrada per desobstrucció, una petita rampa ens porta a una galeria bancada amb una alçada de 0,96 metres i una amplada de 0,57 metres.

Per aquesta galeria avançarem uns 18 metres girant lleugerament cap a la dreta. Aquí trobem un sobtat canvi de dimensions, ja que s’han fet obres de reforç i el conducte s’han fet molt estret. L’amplada s’ha reduït a 0,40 metres, i l’alçada a 0,55 metres. Aquest tram té una llargada de 6 metres.

Passada aquesta estretor, ens trobem un túnel on l’amplada continua sent escadussera (0,37 m), però l’alçada del sostre millora (0,84 m).

Després d’uns 7 metres, trobem el pas barrat per una paret de pitxolins que no arriba al sostre, si bé la continuació és evident, no podem continuar avançant.

Aquí per sortir tampoc tenim lloc per a fer la volta, per la qual cosa el retrocés cap a la sortida esdevé complicat.

L’oxímetre marca 20,9% de O2.