COVA DEL RIU D’ENSIJA i COVA DE LES AMPOLLES (Saldes, Berguedà)
Non incommoda optabilia sunt, sed virtus quae perferuntur incommoda.
(Séneca, “Epístolas” 67,4).
Introducció
Les exploracions que aquí relatem, són el resultat del guiatge d’en Ramon Ricart, veritable descobridor de les cavitats, explorades i estudiades a instàncies d’ell.
En Ramon és gran coneixedor de la zona i aimant de la muntanya. Aquest veí de Gironella i antic agent rural, es va posar en contacte amb el Grup d’Espeleologia de Badalona a fi i efecte de poder esbrinar els misteris subterranis d’aquestes coves.
Ell ens va guiar a l’indret i ens va assessorar sobre les fluctuacions d’aigua i corrents d’aire d’aquest sistema.
Per la meva banda, l’exploració completa i la topografia d’aquestes dues cavitats, ha estat per a mi tot un repte, un dur desafiament per les seves estretors, en concret dues gateres de la cova del riu d’Ensija.
La primera gatera d’entrada, no em va ser possible superar-la fins que en una segona sortida, en Jordi Navarro, a cops de martell, la va poder eixamplar.
Realment, personalment , va ser un intens patiment, d’aquí el lema d’aquest article, ja que en Sèneca ens diu que: no són de desitjar les penalitats, però sí el valor de suportar-les.
Són les idees de l’estoïcisme sempre aplicables a la pràctica de l’espeleologia clàssica.
Si bé es tracta de dues petites cavitats obertes en conglomerats, tenen el seu interès per dues raons principals: la primera seria el seu funcionament hidrològic fortament relacionat amb la font perenne, existent més avall al mateix torrent de la Coma, de la que actuarien totes dues coves com a trop-plein en època de forte pluges, sent la seva zona d’absorció els rasclers de la serra d’Ensija.
I la segona qüestió interessant és la relativa proximitat als forats de Sant Telm, sota el cim homònim, anomenat també Puó. La direcció d’ambdues cavitats coincideix amb la mateixa diàclasi d’aquests forats.
Aquests forats de Sant Telm, és una cavitat clàstica també descoberta per Ramon Ricart, i explorada i topografiada pel grup Proteus, assignant-li una fondària de -51 metres.
COVA DEL RIU D’ENSIJA
Situació
Lloc: Torrent de la Coma.
T.m.: Saldes.
Comarca: Berguedà.
Coordenades: UTM 31N ETRS89 392764, 4672743.
Altitud: 1237 metres.
Espeleometria
Desnivell: 10 (+3, -7) m.
Recorregut: 70 m.
Dades: 21.06.25 Higròmetre: 90%, temperatura a la boca: 10 ºC, O2: 20,9.
22.11.25 Higròmetre: 90%, temperatura a la boca: 7 ºC, O2: 20,9.
Accés
Per arribar a aquesta cavitat, des de Berga agafarem la C-16 direcció Guardiola de Berguedà, per a desviar-nos cap a l’esquerra direcció Saldes per la B-400.
Passat Saldes, i després del mirador de l’Espà, girarem cap a l’esquerra pel camí de Feners.
Passarem Feners seguint la pista del molí d’en Güell. A prop de la font de la Salamandra buscarem lloc per a aparcar el vehicle, i continuar caminant per una pista, que per la nostra esquerra va paral·lela al canal del molí, aquest tram és a cel obert.
Quan el canal es torni cobert, mirarem de trobar un tub blau clavat a terra, que ens indicarà que hem d’anar cap amunt en diagonal. Ascendirem sense cap camí evident,
direcció a la capçalera del torrent de la Coma, on és troba aquesta petita cova, a peu de cinglera i a uns 50 metres a l’Est de la cova de les Ampolles.
Descripció
Una boca d’1,90 metres d’alçada per 1 metre d’amplada ens porta a una estreta gatera que va ser objecte d’una petita desobstrucció, superat aquest pas, entrem dins una cambra d’uns 2 metres d’alçada i 1,80 metres d’amplada.
Tant a la gatera com aquí ens trobem amb un corrent d’aire gelat. Aquest corrent es perd al final de la galeria per fissures impenetrables.
La direcció de l’aire, a les dues exploracions que vam fer, era de dins a fora.
La continuació de la cavitat, la trobem quasi al final de la galeria, a la seva dreta, per una gatera ascendent. Pas amb dificultat, ja que es troba molt enfangada i té unes minses mesures de 0,55 metres d’alçada per 0,80 metres d’amplada.
Sortirem a una galeria de millor trànsit, amb 2,60 metres d’alçada i 2,40 metres d’amplada.
El terra és ple de clasts conglomeràtics, arrodonits per l’efecte de l’erosió de l’aigua.
Als 4 metres, al final de la galeria, trobem un pouet de 4,70 metres fàcilment desgrimpable.
Ens trobem a una galeria més estreta que l’anterior, de 0,50 metres d’amplada, que després de 5 metres ens porta a una zona clàstica on haurem de superar uns blocs, per a baixar un ressalt de -1,20 metres i arribar a una galeria de la mateixa diàclasi.
Després d’aquesta galeria i superant més blocs amb un altre ressalt de 2,90 metres arribem a la galeria final de 15 metres de llargària i 0,60 metres d’amplada. Aquí tenim el punt més baix de la cavitat (-7 m).
Possibles continuacions
En aquesta cavitat es manté cert corrent d’aire en tot el recorregut fins a arribar a l’últim ressalt, on a la base ja no s’aprecia. Per tant, sembla que el corrent procedeix del sostre d’aquest tram, especialment de 2 possibles punts “practicables”: El primer, sobre els blocs encastats que cal remuntar, si es continua remuntant s’aprecia un “possible” pas que va pujant, però l’escalada es preveu perillosa pel risc de despreniment dels blocs encastats. El segon, al sostre abans de baixar l’últim ressalt entre blocs, inicialment ens va semblar més net de blocs i una mica més segur d’ascendir.
Apunt toponímic i geològic
El nom de cova del riu d’Ensija, ens pot sobtar i semblar fora de lloc, pel fet que al plànol de l’ICGC, el torrent que neix a la cova és anomenat de la Coma.
Així doncs, en Ramon Ricart, descobridor de la cavitat l’anomena del riu d’Ensija, ja que tothom a la zona defineix la part baixa del torrent de la Coma d’aquesta manera, donant per fet que l’aigua que surt de tant en tant prové de l’interior de la serra d’Ensija.
Un altra dada que ens ho corrobora és que aquest topònim també hi surt al plànol de l’Alpina.
Aquesta creença de què l’aigua prové de l’interior de la serra d’Ensija, i per la qual els naturals de la zona utilitzen el topònim ¨riu d’Ensija¨, ve avalada per l’estructura geològica, que facilita el drenatge de l’aigua subterrània cap a la surgència.
També afegir que l’existència del corrent d’aire gelat que hi surt de les coves ens indica què ens trobem davant d’un important sistema càrstic. Tota la cova està estructurada en una diàclasi direcció Nord.
Participants
22.11.2025:
Enric Porcel i Josep Cuenca (G.E.B.), Jordi Navarro i Montserrat Mañosa (C.E. Castellar).
COVA DE LES AMPOLLES
Situació
Lloc: Torrent de la Coma.
T.m.: Saldes.
Comarca: Berguedà.
Coordenades: UTM 31N ETRS89 392814, 4672736.
Altitud: 1257 m.
Espeleometria:
Desnivell: -3 (-9) m.
Recorregut: 15 m.
Accés
Per arribar a aquesta cavitat, farem el mateix itinerari que cova del riu d’Ensija, descrit anteriorment, i a peu de cinglera la trobarem a uns 50 metres a l’Oest.
Historia
Cova descoberta per Ramon Ricart, i explorada i estudiada a instàncies d’aquest.
El nom de cova de les Ampolles ve donat perquè a la dreta de la bauma d’entrada es troben dues velles ampolles de xampany possiblement deixades pels talladors de fusta.
Participants:
(21.06.25)
Ramon Ricart, Jordi Llorca, Emilia Doña i Enric Porcel.
Descripció
Ens rep una bauma de 4,50 metres d’amplada i 1,50 metres d’alçada. A la banda esquerra hi ha la gatera d’accés, per on bufa un corrent d’aire (mes de juny).
Aquesta gatera d’un metre d’amplada i 0,50 metres d’alçada ens porta després d’uns 2 metres, a una saleta.
La gatera, amb sostre en roca conglomerada i terra i parets amb sediments argilosos, ja ens evidencia que la cova actua com a surgència intermitent tipus trop-plein.
Aquesta sala té 3 metres d’amplada per uns 6 metres de llarg. Parcialment omplerta per sediments que indiquen un fluix d’aigua de retirada cap a una diàclasi que trobem a la dreta.
Si avancem uns 6 metres per aquesta estreta diàclasi (0,45 metres d’amplada), una rampa de fang descendent ens porta penosament a un estret pou. Aquest pou és sondejat pel mesurador com de -6 metres de fondària. Aquesta seria la continuació evident.
En Jordi i Montse en una altra sortida intenten superar aquest pouet:
Descendim part de la fissura final, uns 2,5m (molt estreta, del ordre de 35 cm), en aquest punt observem que l’esquerda disposava d’una zona una mica més àmplia tipus “ull de pany” que s’endinsava i girava a l’Est sense veure’s el final, però amb el risc de quedar atrapat per gravetat a la zona inferior més estreta. (a aquesta zona el corrent d’aire si va ser apreciable).
Aquesta cavitat, en estar ubicada la capçalera del torrent de la Coma, es tracta d’una part del sistema que ho alimenta hídricament.
El torrent de la Coma conflueix amb el riu de Torrentsenta i dona lloc al naixement del riu de l’Aigua de Valls que és afluent del Cardener.
Agraïments
He de agrair a Josep Cuenca, que malgrat totes les dificultats, m’hi hagi encoratjat a sortir del meu refugi muntanyenc, deixant de banda les nostres limitacions físiques, per a poder explorar i catalogar aquestes petites cavitats.
I evidentment, a Ramon Ricart, veritable artífex de les nostres exploracions.
També a l’infatigable Jordi Navarro, que va fer possible el meu accés a la cova del riu d’Ensija, i va fer interessants aportacions al text.
A Ferran Cardona pel seu apunt toponímic i autor del plànol de detall de la ubicació de les cavitats.
A en Paco Miret, autor del plànol general on és situen les dues boques.
I a la resta de fidels companys i companyes participants en aquestes sortides espeleològiques.
Autors de les fotografies: d’interiors: Jordi Navarro, i d’exteriors: Enric Porcel.
Dades
Enric Porcel, text.
Ramon Ricart, informació i localització.
Enric Porcel, fotografies exteriors.
Jordi Navarro, fotografies interiors.
GRUP D’ESPELEOLOGIA CENTRE EXCURSIONISTA CASTELLAR (GE/CEC) – ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)