Cova del Pas dels Lliberals
Montagut i Oix (Garrotxa)
Coordenades:
X = 463276
Y = 4682047
Z = 415
Recorregut: 9 m
Localització
En una esquerda situada pocs metres per sobre del camí del Pas dels Lliberals, just quan s’inicia el tram empedrat amb baranes de pedra. Per anar-hi, si partim d’Oix prendrem la pista que mena a la Vall d’Hortmoier. Una vegada en ella, creuarem la riera de Beget per la palanca del Samsó i poc després trobarem un pal de senyalització que ens indica el camí al pas dels Lliberals, situat a 10 minuts. Seguirem el camí, i just quan s’inicia el tram empedrat de la pujada final al pas, intuirem una esquerda situada a pocs metres per sobre del camí. Després d’una curta i fàcil grimpada arribarem a la boca de la cova.
El pas dels Lliberals
La riera de Beget transcorre planera a tot el llarg de la Vall d’Hortmoier, però en sortir d’ella ho ha de fer per un engorjat excavat entre dues alineacions muntanyoses imponents, el Bestracà a ponent i el Ferran a Llevant. Es tracta d’un engorjat relativament curt però que origina un solc profund que suposa un obstacle destacable per a les vies de comunicació. Aigües avall de l’engorjat, la riera de Beget rep per la dreta la riera dÓix i a partir de l’aiguabarreig passa a denominar-se riera d’Escales.
Per a superar aquest obstacle, fa molt de temps es va construir un camí enlairat per sobre de la riera que transcorre pel vessant abrupte del Ferran. En el tram més dificultós es va construir un camí empedrat, assentat sobre uns murs de pedra construïts en els estimballs que s’aboquen a l’engorjat. És l’anomenat pas dels Lliberals, que permetia el trànsit de cavalleries. Molt de temps després es va construir la pista que transcorre per l’altre vessant i que utilitzem habitualment per a accedir a la Vall d’Hortmoier. D’aquesta manera, el pas dels Lliberals va perdre el seu caràcter estratègic.
L’origen del topònim “Pas dels Lliberals” ens avergonyeix com a éssers humans ja que és conseqüència de pràctiques salvatges portades a terme a les guerres carlines. Es diu que els carlins portaven els presoners lliberals a la part més alta del pas que ara porta el seu nom i des d’allà els llençaven daltabaix per la timba en el que ara es coneix com a “salt dels Lliberals”. Hi havia presoners que hi eren llençats sense contemplacions, però a d’altres més “afortunats” se’ls aplicava el “judici de Déu”, que consistia a dir-los que serien llençats daltabaix, però si sobrevivien podrien anar-se’n, ja que no els perseguirien i serien homes lliures. Sospitem que Déu no va ser gaire benèvol en el seu judici.
Història
La cova figura en el catàleg de cavitats de la guia que acompanya el mapa de l’Editorial Alpina ja des de la primera edició de l’any 1973. Aleshores, el catàleg era elaborat en bona part a partir d’informació verbal de procedència diversa, per la qual cosa la situació de les coves era imprecisa i moltes d’elles eren inèdites espeleològicament. Fins i tot a les edicions més modernes del mapa “Alta Garrotxa” de l’Editorial Alpina trobem el símbol de cova que correspon a la cova del Pas dels Lliberals, però el situen més al nord, lluny del punt on es troba realment. Això ens fa pensar que l’emplaçament de la cova no és de coneixement general i només alguns excursionistes la coneixen malgrat trobar-se a tocar d’un camí. Per contra, trobem ben situada la balma dels Polvoraires, cavitat penjada per sobre de la cova del Pas dels Lliberals
Donat que la cova va sortir al catàleg de1973 de la guia de l’Editorial Alpina, va ser recollida pels autors dels dos “Catàleg Espeleològic de Catalunya”, tant al de J. Borràs, J.M. Miñarro i F. Talavera (Vol.-4, any 1980) com al de Jordi de Valles (Vol.-3, any 2009). En ambdós casos es limiten a deixar constància de l’existència de la cova, però sense cap topografia ni cap dada precisa de situació.
Així les coses, arribats a 2025 els amics Albert Sancho i Manel Cortizo, d’Olot i Sant Joan les Fonts, facilitaren a Ferran Cardona les dades per a que la pogués localitzar, cosa que succeí el dia 9 de novembre d’aquest any.
Descripció
La boca és una esquerda vertical de 6 metres d’alçada, però amb una amplada de l’ordre dels 65 cm de promig. Malgrat estar situada a menys de 10 metres del camí, un arbre la mig oculta. Dóna pas a una saleta que arriba als 6,5 m d’alçada. La sala té una configuració irregular, mentre que per la dreta es planera, per l’esquerra fa pendent. Té una forma més o menys triangular, de manera que en un dels vèrtex es troba la boca i en els altres dos hi ha sengles inicis de galeria que finalitzen ben aviat. No hi ha concrecions destacables. Recorregut, 9 m.
Dades:
Ferran Cardona
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB)