Cova del Corneta
Camprodon (Ripollès)
Coordenades:
X = 461658
Y = 4681878
Z = 751
Recorregut: 6 m
Localització
Al vessant meridional de la serra de Bestracà, sector oriental (Alta Garrotxa). A poques desenes de metres a l’oest d’una paret calcària característica coneguda amb el nom de “Cresta del Gall”. A poc més de mig quilòmetre a l’oest del mas enrunat de Romegueres.
Per anar-hi, partirem d’aquest mas tot prenent una antiga pista que surt de les feixes superiors situades al costat de la casa. La pista arriba a unes antigues feixes conegudes amb el nom de les Caselles, ara mig envaïdes per la vegetació. Aquí la pista gira cap el NE i continua pujant. En arribar a una gran clariana, haurem de deixar la pista per l’esquerra i endinsar-nos al bosc direcció oest tot buscant un antic corriol, ara molt perdut i difícil de seguir, que després d’unes ziga-zagues ens situa a una plaça carbonera molt gran situada no gaire lluny del peu de la paret de la Cresta del Gall. Pocs metres més enllà creuarem una llarga tartera que baixa del clot Fosc i remuntarem per l’altre cantó pel mig del bosc, en fort pendent, fins arribar a la boca de la cova, situada al peu d’una petita paret.
Malgrat estar situada al terme municipal de Camprodon, l’accés es fa des del poble d’Oix. Per arribar al mas de Romegueres el millor és agafar una pista (tancada al trànsit) que surt de la carretera Oix-Beget
Història
L’existència de la cova surt reflectida a la pàgina 82 del llibre “Itineraris de l’Alta Garrotxa (II)”, del que és autor Joaquim Agustí i Bassols, publicat el 1986. En descriure un itinerari poc habitual per a pujar al Bestracà fa esment d’una desviació de l’itinerari que ens permetrà visitar la cavitat. De la cova fa la següent descripció:
“És un petit forat amb boca triangular i d’uns tres o quatre metres de fondària, amb les parets negres de fum. No té major interès que el d’haver servit d’amagatall i de rebost”
Tanmateix, ens adverteix que no l’hem de confondre amb la cova (o balma) del mateix nom situada també a l’Alta Garrotxa, que és molt més coneguda i més gran.
Seguint la descripció de l’itinerari, sabem que algun que altre excursionista local s’ha arribat a la cova, molt pocs, ja que es troba a un terreny aspre allunyat dels itineraris habituals i no resulta fàcil de localitzar. I no cal dir que la cova roman espeleològicament inèdita.
Així les coses, el 17 de març de 2026, l’Albert Sancho i el Ferran Cardona es decidiren a anar a localitzar-la. Per a fer-ho, varem seguir l’itinerari descrit al llibre de Joaquim Agustí, i tot i així no ens va resultat fàcil, ja que la descripció de l’itinerari ens resultava una mica confosa i – sobretot – pel fet que els corriols es troben ara molt perduts 40 anys després de la publicació del llibre. Tot i així, aconseguirem arribar a la cova.
Descripció
Boca triangular de 2,80 m d’alt per 1,70 m a la base. Dóna pas a una galeria de 4,70 m. Del cantó esquerre surt una petita galeria paral·lela que transcorre a un nivell lleugerament superior. Malgrat el seu minso recorregut, la cova fa una petita cambra de terra relativament pla i de bona habitabilitat. Les parets encara conserven vestigis d’haver estat fumades, cosa que ens fa veure que la cova ha estat aprofitada per l’home. Recorregut total, 6 m.
Dades
Albert Sancho – Ferran Cardona
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB)