Cova del Blat
Sales de Llierca (Garrotxa)
Coordenades:
X = 467816
Y = 4680418
Z = 459
Recorregut: 29 m
Superfície de la sala: 285 m2
Volum de la sala: 2.100 m3
Sobre el nom de la cavitat
Com explicarem més endavant, els arqueòlegs varen tenir constància de l’existència d’aquesta cova gracies a la comunicació que els va fer un caçador de Montagut, de cognom Servosa. Per aquest motiu, i donat que la cova no tenia cap nom, inicialment es varen referir a ella com “Cova d’en Servosa”.
Aquest nom de la cova el varen mantenir fins al 15 de desembre de 2021, tres mesos abans d’iniciar les excavacions, quan decidiren per mutu acord dels arqueòlegs anomenar-la oficialment “Cova del Blat”. Els motius al·legats foren que “Es un topònim que defuig els personalismes i que encaixa amb les sitges de gra que se solen trobar en aquest tipus d’assentaments. El nom és suggeridor, estimula la imaginació i convida a pensar en positiu”.
Situació
A uns 1300 m a l’ENE de Sadernes, enlairada per sobre del torrent de Llorers, vessant hidrogràfica esquerra, i al sud dels cingles de Bistoltes. Per ana-hi, prendrem la pista asfaltada que neix a la dreta de la carretera poc abans d’arribar a Sadernes. Del primer fort revolt a l’esquerra surt un camí fàcil que seguirem cosa de 20 minuts per a deixar-lo en trobar un corriol descendent que surt per la dreta situat poc després d’haver deixat enrere una petita cova que hi ha al costat mateix del camí. El corriol arriba al torrent de Llorers i a partir d’aquí l’itinerari es complica. Cal remuntar per l’altre vessant per un rastre de camí costerut, difícil de seguir, especialment al seu inici. Després de salvar un desnivell d’uns 130 m arribarem a la cavitat. Pel camí, quan la vegetació ho permet, podem veure la boca de la “Cova-120” , cavitat de gran interès arqueològic situada a l’altre cantó del torrent de Llorers.
Història
La història de la cova comença l’any 1994, quan un caçador de Montagut – en Servosa – dóna a conèixer l’existència d’aquesta cova a l’arqueòleg Jordi Casadevall i d’altres companys de professió. El caçador els explica que havia perdut un gos i el va acabar trobant a l’interior d’una cova situada gairebé al davant de la “Cova-120”, a l’altra banda del torrent dels Llorers. En Servosa els va guiar fins a la cova, en una visita que no es tornaria a repetir. En no disposar la cavitat de nom, els arqueòlegs es referien a ella com “la Cova d’en Servosa”.
Sembla ser, però, que l’interés de la cova per part dels arqueòlegs hauria d’esperar molt de temps, per la qual cosa va anar caient a l’oblit en la memòria dels arqueòlegs en tenir aquests d’altres tasques d’excavació a diverses coves de l’Alta Garrotxa i de més enllà.
Gairebé 30 anys després de la visita dels arqueòlegs, nous membres de l’equip d’excavacions recorden el que en Jordi Casadevall els havía explicat feia molt de temps, l’existència de la cova d’en Servosa, per la qual cosa decideixen a anar-la a buscar, tot i que no disposaven de referències precises de la seva situació.
Després d’alguns intents fallits per a localitzar-la, no serà fins el dia 9 de desembre de 2021 quan finalment aconsegueixen arribar a ella. Per fi!!. El dia 15 del mateix mes decideixen batejar la cova amb el nom de “Cova del Blat”. No trigaran gaire a iniciar les gestions per a obtenir els permisos per a fer-hi una intervenció arqueològica preventiva. El 28 de febrer de 2022 obtenen l’autorització del Departament de Cultura per a iniciar la intervenció, i encara no un mes després, el 26 de març, s’inicien les tasques d’excavació.
I així arribem a la nostra visita, de caràcter exclusivament espeleològic, dins del marc del que hem anomenat “Operació Alta Garrotxa-2025”, que té per objectiu augmentar el coneixement de les cavitats d’aquesta bonica comarca natural tot ’actualitzant i ampliant el catàleg espeleològic conegut. El dia 15 de febrer de 2026 en Josep Cuenca i en Ferran Cardona varem fer la visita d’aquesta cova – que romania espeleològicament inèdita – per consell i indicació de l’amic Francesc Miret. Fem l’aixecament topogràfic com també un reportatge fotogràfic.
Descripció
Boca en forma d’arc de 6,8 m d’amplada per 3,7 m d’alçada, orientada gairebé a ponent. Als 5,5 m trobem un ample mur de pedra aprofitant que l’amplada es redueix a 4,6 m. Una vegada sobrepassat el mur, entrem a la gran sala. Aquesta té unes dimensions màximes de 22 m de llarg per 15 d’amplada, mentre que l’alçada arriba als 9 m. Superfície estimada de la sala, 285 metres quadrats, amb un volum estimat de 2100 metres cúbics.
El terra de la sala, que suposem molt planer en el seu estat original, està gairebé tot ell modificat per les excavacions arqueològiques. Destaquen dues rases d’excavació, una a l’entrar a la sala a la dreta i l’altra cap el fons de la mateixa i que els arqueòlegs anomenen respectivament “Bretxa Sud” i “Bretxa Nord” (de fet, haurien de ser Oest i Est respectivament, però el “nord“ de la quadrícula arqueològica no coincideix amb el nord geogràfic). Ambdues rases estan senyalitzades amb cintes de plàstic bicolor per tal d’evitar que la gent hi pugui caure.
És de destacar, la total absència de concrecions en la sala. La roca apareix nua, les parets son molt regulars, monòtones, sense gairebé entrants o sortints. Igualment, el sostre presenta una forma de volta molt suau, en el que sembla un perfil en equilibri graviclàstic. En el terra observem la presència de bretxes, és a dir, còdols angulosos sovint cimentats, probablement originats en períodes de clima periglacial o fins i tot glacial.
De la boca al fons de la sala hi ha una distància de 29 m, distància que hem considerat per tal de definir el recorregut de la cova, però aquesta xifra no fa justícia al que és la cavitat, donada la gran superfície el gran volum de la sala.
Les excavacions arqueològiques
No entrarem gaire en temes arqueològics, ja que no és el nostre objectiu i, a més a més, ens considerem uns profans en la matèria. Si direm, però, que les intervencions arqueològiques han estat importants, s’han dut a terme durant un llarg període de temps i han participat nombrosos arqueòlegs així com d’altre personal col·laborador.
La primera excavació va tenir lloc entre el març i el desembre de 2022 per part de l’Associació Arqueològica de Girona. Entre els nombrosos arqueòlegs participants podem esmentar a Joan Abad, Albert Aulines, Marc Franch, Ivan Bustamante i Jordi Casadevall. Totes les intervencions efectuades i els resultat obtinguts figuren a un diari de les excavacions que estem segurs que els interessats en la matèria sabran localitzar.
La importància de les intervencions queda clarament reflectida en la gran sala, on s’han fet excavacions molt extenses i sovint profundes. Dóna fe del volum de material extret el fet de trobar un gran conus de material estèril en forma de terres i runams extrets de la sala a base de carretades que s’acumulen a l’exterior de la boca, a pocs metres d’ella. Els mitjans, com també les tècniques arqueològiques utilitzades, han estat importants i sovint innovadores. Per tal de facilitar la ubicació en l’espai de les troballes, es varen instal·lar 24 punts georeferencials a tot el perímetre de la sala.
Dades:
Ferran Cardona – Josep Cuenca – Francesc Miret
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)