Coordenades:
X = 379377
Y = 4605508
Z = 348
Amplada: 28 m
Fondària màx.: 6,5 m
Localització
A cosa de 400 m al NW de l’ermita romànica de Santa Maria de la Sala i del mas de Can Cansalada. A curta distància de la llera del riu Anoia, marge esquerre. Per anar-hi, partint de l’esmentada ermita prendrem la pista que va a buscar el riu Anoia i el remunta per la riba esquerra. Primer deixarem un corriol a la dreta que mena a la font de Can Cansalada, més endavant veurem l’entrada tapiada d’una boca de mina d’aigua i poc després trobarem a la dreta l’entrada a la balma,.
Història
Sembla ser que en un altre temps havia una font a l’interior de la balma. Actualment l’aigua neix directament del terra i transcorre por tota ella. En el mapa de l’ICC podem veure retolat el topònim “Font de Canaletes”, però la situa erròniament a l’altra banda del riu..
D’acord amb el llibre “Dates i dades històriques de Jorba”, any 1993, del que és autor Pere Castro Borrós, sembla ser que en Bernat Canaletes, notari d’Igualada, va construir la font que porta el seu nom al voltant de l’any 1426.
Donat que ens trobem a un indret amb abundants aqüífers, al segle XIX hi hagué projectes de portar aigua per a l’abastament d’Igualada, per la qual cosa hi varen haver diferents concessions . Entre aquestes, l’any 1880 es va fer la demarcació de la mina d’aigua “La Divina”, a l’esquerra del riu Anoia i a l’entorn de la font, que no va estar exempta de litigis i actes de conciliació. El 1961 l’aigua de la font es va canalitzar i sembla ser que va arribar a abastar una font pública.
Descripció
La balma es presenta a manera de paret extraplomada, té una amplada de 28 m per una fondària màxima de 6,5 m. Davant d’ella trobem un amuntegament de terra i pedres procedent d’esllavissades de la part alta del cingle on es troba. Aquest amuntegament arriba a ocultar gran part de la balma i fa que sigui de mal transitar.
En l’extrem nord hi ha un aiguaneix que surt directament del terra i forma un riuet que ressegueix la paret del fons de la balma fins a penetrar a una galeria minera. Aquesta té una secció que permet passar molt ajupits, amb l’inconvenient de que el seu terra presenta un gruix important de fang on les botes s’enfonsen dificultant la progressió. Als 15 m hi ha una petita esllavissada de la que ja no hem continuat. El cabal que hi circulava a la nostra visita era molt minso. Desconeixem si aquesta galeria minera comunica o té res a veure amb la mina “La Divina”, algunes entrades tapiades de la qual – creiem – les podem veure al costat de la pista.
Dades:
Ferran Cardona – Josep Cuenca – F. Xavier Samarra
ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)