MINA HORT DELS MONJOS (Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental)
Ressenya, topografia i història de la mina.
MINA DE L’HORT DELS MONJOS
INTRODUCCIÓ Acompanyats pels membres de l’Associació Ecologista “La Xopera” ens van acostar a l’interessant lloc conegut com a “Hort dels Monjos”, amb la intenció d’efectuar l’aixecament topogràfic de la seva mina d’aigua.
Internar-se a un lloc màgic com es La Conreria sempre és un plaer, l’exuberant vegetació ens envolta per tot arreu. La Conreria és muntanyenca i obaga, de cara al Vallès, amb un microclima especial. El cant dels ocells ens acomboia i anem albirant i descobrint patrimoni, tant natural com cultural, tot abandonat i envaït per la vegetació, la brutícia i els mals usos dels humans.
Som a la Colònia Bosc, al municipi de Sant Fost de Campsentelles (Alba del Vallès). Després d’aparcar al costat d’uns antics forns, caminem aigües avall cap a la mina. Abans d’arribar, passem per un parell de pous d’aigua, que ens indiquen que ens trobem en un important aqüífer.
L’hort dels Monjos és un bonic lloc ombrívol, ubicant al torrent de la Conreria. Al lloc trobem una bassa, dues mines, i l’antiga zona d’horts, avui una esplanada. Trobem uns plataners gegantins mereixedors de protecció com a arbres monumentals de Catalunya. És un indret que ben condicionat seria un excel·lent lloc de trobades i activitats estiuenques.
És un lloc per valorar i reivindicar pel gaudí i esbarjo dels veïns i veïnes de Sant Fost.
Situació
T.m.: Sant Fost de Campsentelles/Alba del Vallès (Vallès Oriental).
Lloc: Hort dels Monjos. La Conreria. Colonia Bosc.
Coordenades:
UTM 31 N ETRS89: 437565/ 4593866
Altitud: 262 metres.
Accés
Al coll de Montalegre, a la carretera B-500, ens desviarem pel carrer l’Illa de la colònia Bosc. Al segon revolt seguirem pel camí dels Frares. Aquí veurem la caseta de l’AA.VV. i un antic forn de ceràmica, a aquesta esplanada podrem aparcar el vehicle.
Caminarem direcció NO cap a Sant Fost, baixant pel barranquet pel camí força esbiaixat que hi ha al costa de la part de darrera de les cases, i en cinc minuts arribem al conegut com Hort dels Monjos, albirem una bassa, i al seu costat es troba la mina d’aigua que l’alimenta.
Història
És coneguda l’abundor d’aigua a La Conreria des de temps immemorials. Aquesta font de l’Hort dels Monjos és un bon exemple. L’indret és el lloc de captació de les aigües de consum humà i de reg des de fa molts anys, en un primer lloc dels monjos cartoixans i més tard, el 1915 de la colònia Bosc.
Al respecte, son interessants les anotacions del manuscrit de dom Miquel Dalmau (1):
“Mina hort monjes…la galeria , abovedada, casi neta, mide 48 m. Sección 1,85 altura por 0,70 en base y 1 m cerca de la bóveda. Al extremo está como tapiada. Es conducida el agua ahora, a un depósito circular de 6 m. de diámetro que está a la entrada de la mina.Como el depósito (la parte superior) está mas alto que el nivel de la mina, se construyó desde unos cuantos metros antes, un canal, adosado a la pared de la mina, para que el agua no perdiese nivel y se pudiera llenar el depósito. Antes por otra galeria mucho menor, larga unos 35 m que mide 60 cm de ancho y unos 90 cm de altura, se llevaba el agua hasta la parcela siguiente, donde hay los plátanos y habia la “Fuente del hort de les Monjas”. Cerca hay un depósito en ruinas.
La mina se registró con el pozo antiguo en 19 de junio de 1915 con el n.º 2697. Registrados pozo antiguo y mina . “La Sociedad Terrenos y edificios a plazos” construyó 2 pozos mecánicos: uno de ellos a 58 m del límite de la finca; otro a pocos metros, (unos 6 m). En este último se construyeron galerias fraudulentamente que internandose en nuestra finca, llegaban a 4 metros de la fuente y recogia el agua que se perdia, un hundimiento de la mina descubrio el fraude.
Las dos partes hicieron un contrato: La U.O.(ilegible, pot referir-se a l’Ordre Cartoixana) reconoció los dos pozos de la Sociedad el 19 febrero 1924, toleró las galerias y permitio recoger el agua (por un tiempo?)(ver contrato) y se reconoció el derecho de paso de la tuberia (ver plano) a 5’25 m de la fuente está el pozo que recoge el agua de la misma y la lleva a su galeria y pozo de la Sociedad”.
El text reflecteix els conflictes ancestrals amb els propietaris de la Colònia Bosc de la Conreria pel subministrament d’aigua.
Afegir, que pròxims a la mina existeixen diferents pous d’aigua, alguns legalitzats i altres no. Els més antics es movien amb màquines de vapor, però aquesta és un altre historia que relatarem en un futur article.
És interessant destacar l’aspecte de la toponímia, ja que si bé el nom correcte des de temps immemorials es el de Hort dels Monjos, veiem que als texts de Dom Dalmau(1) i dels plànols de l’enginyer terrassenc Sr. Sans de 1943 (2) citen el lloc com de “Huerto de las Monjas”.
Descripció
És tracta d’una mina d’aigua bancada, de bona construcció, amb un volum d’aigua important i perenne.
Una rasa ens introdueix a un conducte d’1,34 metres d’alçada i 0,79 metres d’amplada. A l’esquerra trobem un petit abeurador o safareig, hi ha una paret tabicada on per una petita finestra accedim al túnel, aquí avançarem amb l’aigua que pot arribar fins a la cintura i una gran quantitat de fang, uns 9 metres, ja en sec caminarem uns 22 metres amb les mateixes dimensions esmentades, per a girar lleugerament a l’esquerra uns 10 metres més fins arribar a un taponament de sauló. La continuació si es netegés la mina, és força evident, ja que no hem arribat encara a la deu d’aigua.
Aquest últim tram té les clàssiques “guineus” que pengen del sostre, així com importants colònies de dípters nematòcers.
El mesurador digital d’oxigen ens dóna la lectura força correcta de 20,7% d’O2..
El recorregut total és de 42 metres, amb un desnivell de +2 metres a la part alta de l’ensulsiament de sauló.
Conclusions
Aquest patrimoni hidràulic del municipi de Sant Fost de Campsentelles, malauradament, es troba sense cap figura jurídica de protecció a causa de la desídia dels diferents consistoris vers el patrimoni tant natural com cultural, sent aquest municipi un dels pocs que no té cap figura de protecció, ni catàleg de patrimoni de tota Catalunya.
Encoratgem des d’aquestes línies que és reconegui aquesta importa mina, la seva font i els horts, com Bé Cultural d’Interès Local.
