Ressenyes i topografies de dues cavitats a l’Osona
Forat de les Tombes i Cova Primus
Santa Maria de Besora (Osona)
Coordenades:
Forat de les Tombes: 0439143 – 4665640 – 1083
Cova Primus: 0439153 – 4665648 – 1083
Localització:
Del poble de Santa Maria de Besora prendrem la pista asfaltada direcció a Llaés, que deixarem als 2 km per a agafar una pista a la dreta que mena a la masia de Ferrers. La pista continua ara en forta pujada tot fent unes quantes marrades i arriba al coll de Sesposelles. Poc després, el relleu es suavitza. Aquí, a uns 10 metres a la dreta de la pista, trobem la boca del forat de les Tombes just al peu d’un faig i en una petita explanada.
La cova Primus es troba a 14 m al NE del forat de les Tombes, just al talús positiu de la pista, mig amagada per uns boixos.
Història:
Coneguda de temps immemorials per la gent del país, la primera referència espeleològica del forat de les Tombes ens la aporta Salvador Vilaseca, que hi efectuà excavacions arqueològiques ja que es tracta d’una cavitat sepulcral. Els resultats foren publicats al número 4 de la revista Ampurias, any 1942.
La primera topografia, però, no va ser efectuada fins l’any 1973, per part d’espeleòlegs del SIE-CEA.
El 1977 va ser novament topografiada per espeleòlegs que després formarien part del GEPEG, tot anomenant la cavitat Cova del Barretó, sembla ser que per desconeixement de que la cavitat ja tenia nom. A més a més, exploren les cavitats veïnes de la Cova Primus (12 m de recorregut) i l’avenc d’en Moni (10,5 m de fondària), inèdites fins aleshores. Els resultats de les exploracions foren publicats al Butlletí de la Penya Excursionista Guimerà, any 1979.
La tercera topografia fou efectuada l’any 1985 per F. Cardona i M.C. Merino, de l’Espeleo Club de Gràcia, essent la que incloem en el present article.
Com a conseqüència de les nevades de 1998, és aterrat el gran faig conegut amb el nom de “Faig de les Tres Tombes”. Aquest es trobava molt a prop del forat de les Tombes, cosa que facilitava la seva localització en ser un arbre visible des de lluny. De fet, el mot “tomba” ve a ser sinònim de cova en el país, per la qual cosa podem deduir que les “tres tombes” del nom del faig fan referència a les tres cavitats esmentades.
Finalment, el desembre de 2020, nosaltres varem visitar la cavitat amb la única finalitat de veure si era utilitzada com a refugi pels rat-penats. Tot i que no entrava en els nostres plans, varem localitzar la boca de la cova Primus, la situació de la qual no havia quedat gaire precisada pels exploradors del GEPEG en 1977. En veure la proximitat d’ambdues cavitats efectuarem la seva topografia, constatant que només 5 m de roca separen ambdues cavitats. Fins i tot varem fer un intent de comunicació acústica de cavitat a cavitat, amb resultat negatiu.
Presentem aquí la topografia conjunta de totes dues coves. Pel que fa a la tercera “tomba”, l’avenc d’en Moni, no varem fer cap intent de localització, però ha d’estar més allunyada ja que es troba a l’altre banda de la pista.
Descripció del forat de la Tomba
Sinònims: Cova del Barretó – Cova de les Tombes
Recorregut, 45 m
Fondària, -13,5 m
La boca, que s’obre a nivell del terra i al peu d’un faig, fa 1,5 x 0,7 m. Dóna pas a un pouet de 2,5 m desgrimpable i després d’un pas estret sota un bloc accedim a la part principal de la cavitat que s’inicia per una rampa en fort pendent amb el terra pedregós per a després fer-se més planera. L’amplada de la galeria és de l’ordre dels 2-3 m i l’alçada arriba als 9 m. La roca es presenta nua.
Descripció de la Cova Primus
Recorregut, 12 m
La boca és petita i es troba al talús positiu de la pista, uns 3 m per damunt d’ella. Dóna pas a una primer tram de 3 m en rampa de gairebé 45 graus al final del qual gira 90 graus a l’esquerra i continua 9 m més sense gaire desnivell. Només al sector central ens podem posar de peu, a la resta cal avançar ajupits o arrossegats.
Biologia
Al forat de les Tombes varem trobar dos exemplars aïllats de rat-penats de ferradura. En diferents punts de la cavitat observem acumulacions de guano al terra.
