Skip to content
Adjuntem la Memòria d’Exploracions Espeleològiques realitzades al Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido
En aquest informe exposem els treballs i els resultats de la 49a campanya espeleològica Escuaín-2.016, portada a terme pel Grup d’Espeleologia Badalona a la zona C del massís de Escuain, amb la col·laboració del G40 de Priego de Còrdova, i membres del GREC (Barcelona), del SIS (Terrassa), del SAM (Tremp), del Grup Excursionista Malgratenc (Barcelona) i de Morella(Castelló).
Després de la connexió del forat O Grallar (C-13) amb el forat d’A Bufona (C-20) i amb el forat del barranc d’A PAXON (C-9) durant la campanya del 2.014 i la campanya del 2.015, el Sistema Badalona continua creixent. Si llavors el seu desenvolupament era de 35,041 Km, amb els avenços de la campanya d’aquest estiu en què s’han explorat i topografiat 670 m. de noves galeries, el desenvolupament total del sistema conegut a dia d’avui és de 35,711 km.
S’han descobert dos grans pous a la continuïtat de les galeries del Trifurcat del forat d’O Grallar (C-13). Aquestes noves galeries
semblen estar molt properes al forat d’A Foratata (C-12), pel que és probable que l’any pròxim puguem connectar amb aquesta cavitat coneguda des de la campanya de 1.970.
El nostre més profund agraïment per la col·laboració de tots aquells que han fet possible obtenir tan bons resultats. En aquest sentit, hem de fer aquí un reconeixement especial a,
Brauli Torres, a Àngel Villaret, Xavi Soler i Pep Mula, integrants dels equips punta de l’GEB des del 2009, any en què vam començar l’aventura de les escalades al forat A Bufona (C-20), en la qual ells han participat invariablement. La seva dedicació i constància mereix el nostre agraïment.
En aquesta ocasió a més, tenim la satisfacció d’informar també d’haver comptat amb la col·laboració del Speleo Club du Comminges, que treballant el sistema Punta de les Oles-Añisclo, al massís del Mont Perdut, van localitzar la cova del Guión, penjada en una paret del canón de Añisclo, a l’extrem occidental de la zona C del massís d’Escuaín. Es tracta d’un conducte fòssil decapitat per l’erosió de la glacera que va originar el canón d’Añisclo i que segons l’anàlisi dels espeleòlegs francesos, és la continuïtat del drenatge de les aigües freàtiques procedents de la confluència de la cova Escarchada i de la cova Electrometeora de la Punta de les Ones, situades a la riba dreta del mateix canón, ambdues igualment segades per l’erosió del mateix glacera, d’aquesta manera es pot establir que aquest conducte de pressió procedent del massís de la Mont Perdut va ser tributari i va col·laborar en la formació del Sistema Badalona del massís d’Escuaín.
