Ressenya i topografia, inèdita, d’una surgència càrstica temporal situada a prop del poble de Beget que fou un municipi de la comarca de la Garrotxa fins a l’any 1969, en què s’agregà al terme municipal de Camprodon (Ripollès).
Situació
Lloc: Beget. Cingles del Puigmal. Riera de Beget. T.m.: Camprodon (Ripollès).
Coordenades: 31N (UTM) ETRS89, 0456938, 4685777 Altitud: 601 m.
Accés
Venint des de Camprodon per la carretera GIV-5223, aparcarem l’automòbil al pàrquing habilitat a l’entrada del poble de Beget.
Travessarem Beget per anar a buscar un camí senyalitzat, que, a l’esquerra puja en direcció La Menera.
Al tercer revolt, a l’esquerra, un petit camí entre el bosc, ens portarà en una curta passejada, a la torrentera que surt de la surgència. Aquesta cova es troba al peu de la cinglera i per sobre de la riera de Beget.
Antecedents
El mot arcaic dou ha estat transformat en la veu deu (= font). Però dou encara es conserva en la toponimia en el conjunt de diverses fonts càrstiques temporals i impenetrables, dous, situades al marges de rieres del nord que conflueixen en la de Beget. Com un altre exemple, també perdura el mot dou a la font càrstica del naixement del riu Bastareny a Gisclareny (Berguedà).
Joaquim Agustí i Bassols publica a l’any 1986 el segon volum de la seva obra, Itineraris de l’Alta Garrotxa, on en un dels seus itineraris (p. 11) insereix aquesta fotografia.
Ferran Cardona (ECG), Josep Cuenca i Francesc X. Samarra (GEB), anaren a localitzar aquestes surgències en època de sequera. Van localitzar varies però totes obstruïdes i en conseqüència impenetrables.
La Secció d’Espeleologia del Centre Excursionista d’Olot publica a la seva Circular per als socis, núm. 108 (juny 1993)
(…) hem iniciat una sèrie de prospeccions a la zona de la Garrotxa. Una d’elles a Beget, més concretament a les Deus, coneguda surgència que actua ocasionalment en dies de molta pluja. Fa cosa de mig any uns companys nostres de Perpinyà ens varen comunicar les seves observacions referents a aquestes curioses surgències. En dies de molta pluja a la Menera o bé a Prats de Molló, la surgència treia, en qüestió de poques hores, importants quantitats d’aigua, tot i que no havia caigut cap gota a la zona de Beget.
Un cop demanats els corresponents permisos al propietari vàrem visitar aquestes surgències. El dia escollit no podia ésser pitjor: de totes les boques sortien grans quantitats d’aigua neta, sense gens de fang.
Localitzades i marcades totes anem a parlar un altre cop amb el propietari. Sembla ser que és de tots coneguda la vinculació d’aquestes aigües amb el nostre país veí. Els veïns ens varen explicarque anys enrere van trobar truites de riu (no truites a la francesa) just a la boca d’una de les surgències: i també fulles de castanyer, tot i que en aquest sector no n’hi ha cap. Això i les observacions dels nostres companys no ens deixen cap mena de dubte.
Actualment, i després de tres dies de desobstruccions, hem pogut introduir-nos en un estret caminador que de moment hem pogut seguir fins a 35 m de l’exterior. En aquest punt un bloc ens barra el pas. Però deixa veure una galeria que surt just de darrera seu. Les reduïdes dimensions del caminador fan difícil la tasca de desobstrucció: no tens espai per moure el blocs que barren el pas,sinó que els has de partir i treure a bocins.
Esperem que aquest estiu no sigui molt plujós i que puguem continuar l’exploració. (sic)
És a partir del coneixement d’aquesta nota que membres del GEB tornan a prospeccionar en aquesta zona.
En el període 2015-2017 s’efectua una exploració cada any que resultaren frustrades per no poder superar l’estretor interior o per la presència d’aigua estancada.
Participen en exploracions dels anys 2015-2016, Jordi de Valles i Jaume Ferreres (ECG), Emilia Doña, Jordi Llorca, Josep Cuenca i Francesc X. Samarra (GEB)
No és fins l’any 2017 que es pot superar l’estretor i i realitzar la topografia completa.
Descripció
La deu temporal, té una boca d’1 metre d’amplada i 0,45 m d’alçada, curullada per graves, per accedir-hi, hauríem de fer una desobstrucció. L’accés a la cavitat ho farem per una minúscula boca situada 0,60 m per sobre de la surgència.
L’estreta boca té 0,70 m d’amplada per 0,42 m d’alçada. Aquesta primera gatera té uns 2 m de llarg. Passada aquesta trobem una petita saleta on seguint la direcció de la galeria d’entrada trobem un r+0,70 i un petit conducte que fineix passat un metre i mig.
Per ampliar cliqueu a sobre
La continuació la trobem a la dreta amb un r-1,20, baixem aquest i ens situem a una galeria direcció Est, que será la direcció predominant de la cavitat al peu de la primera cinglera. Al ressalt, veiem a la nostra dreta, i en direcció a la surgència de la que hem parlat al començament, una petita galeria que es curulla de sediments i no la fan transitable. Continuarem una desena de metres per aquesta galeria, de formes irregulars, fortament erosionada per les avingudes d’aquesta font temporal.
Les dimensions no excedeixen de 0,90 m d’alçada i 0,70 m d’amplada, observant algunes formacions. Seguidament arribem a un r-0,60, baixat aquest, ens tornem a trobar una galería a la dreta, en direcció a la surgència, amb dimensions d’1,30 me d’amplada i 0,30 metres d’alçada. Malgrat haver tret alguns còdols per a poder avançar, als pocs metres hem de desistir, ja que la distància al sostre va minvant, encara que és visible la seva exigua continuïtat.
Continuarem per la galeria principal una quinzena de metres, passant un arrossegat pas estret, i arribant al que en un principi pensaven que era el punt final de la cavitat. Es tracta d’un pas, al que després de vàries sortides i una mica de desobstrucció van poder passar les dues exploradores de l’equip: la Montse i l’Emilia.
La nova galeria és de fàcil trànsit, 5 metres de recorregut i arribem a una colada on trobem un forat al sostre que ens condueix a altre galeria, la més amplia de la cova de 6 metres de recorregut, de 2×2 m de secció, i una solitària estalagmita al seu bell mig. Encara progressarem uns metres per una rampa de fang i blocs precaris que sustenten el sostre. Si bé seria possible continuar avançant amb desobstruccions, no és gaire aconsellable per la seva perillositat. Donant per finalitzada la nostra exploració.
