COVES DE L’ARAM (Tordera, Maresme)

La coneguda com cova de l’Aram en realitat es tracta d’una mina subterrània per a l’extracció de minerals enclavada dins del territori del Parc del Montnegre i el Corredor.

Antecedents

Són diverses les antigues ressenyes de minerals en aquesta zona, la Geografia General de Catalunya de F. Carreras i Candi dóna la següent cita al terme d’Orsavinyà… Té òxits de ferro al Forn de Calls, Plà Gros y Mas Bobeta; galena, al Mas Casellas y senyals de sulfur y de carbonat de coure al Puig d’Orsavinyà, Lo Coll, Roca Rossa, Moncall de Vallmanya, Camp de les Bruxes, Roquets Alts, Mont Oliver, Pujada del Forn, Font de la Virtut, Mas Patiràs, Forn de Calls y al oliverar del Mas Casellas. (sic)

A la mateixa zona, en publicacions més recents, són citats els meners, Tres Verdades i el de Sant Mateu.

El GEB divulga varies cavitats del sector, tant naturals com artificials, forat de les Aranyes, forat Bufador, mina de can Pica, cova del Pitxi i cavorca de Roca Endera, totes aquestes foren publicades al Catàleg Espeleològic de Catalunya, vol. 5 d’en Jordi de Valles.

Junts amb els companys del Grup Excursionista Malgratenc (GEM) de Malgrat de Mar començaren a elaborar un catàleg espeleològic d’aquesta zona. Algunes de les cavitats catalogades resten inèdites i ara hem aprofitat per anar completant dades i fer-ne divulgació.

Situació

Cova de l’Aram

Terme municipal, Tordera (Maresme)

Coordenades UTM (ETRS89), 470061, 4611282, 142 m.

Sortirem de Pineda de Mar pel passeig d’Orsavinyà que s’agafa tot just al costat de la benzinera, pujarem pel camí fins arribar a cal Capità, lloc on deixarem el cotxe, continuant per un camí que remunta la riera, és un lloc molt feréstec.

Arribarem a un encreuament de camins senyalitzat, a la dreta el salt de l’Aigua

i a l’esquerra el sot de l’Aram, continuarem pel camí de l’esquerra, als pocs metres trobarem l’antiga mina de coure avui coneguda com, cova de l’Aram.

Descripció

Aram (= coure) és un mot que ha perdurat en la toponimia d’aquest sector, on trobem altres mines amb semblants característiques.

Aquesta té una galeria principal de 28m de longitud, amb 2,50 m d’alçada per uns 2m d’amplada.

A 5m de l’entrada trobem un pou petit de 2m de fondària inundat per l’aigua.

Les infiltracions d’aigua amb el contacte de les diverses clases de mineralitzacions del diferents materials de la mina li donen una variada gama de colors.

Cova “B”

Situada molt a prop de l’anterior, cap al S i a uns metres de desnivell per sobre. Al desconèixer el seu topònim hem designat a aquesta mina com, Cova B de l’Aram

Només té una galeria de 8 m de longitud, l’amplada i l’alçada és similar a l’anterior mina descrita.

Per la seva reduïda extensió podria tractar-se d’una cata, en castellà, calicata. Segons deia la llei de mines de 1869…   todo ciudadano podrá hacer libremente en terreno de dominio público calicatas o excavaciones que no excedan de diez metros de extensión en longitud o profundidad con objeto de descubrir minerales . (sic)

Josep Cuenca. Francesc X. Samarra

GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)