COVA DE LA FONT GROSSA I NAIXEMENT DEL RIU BRUGENT (Sant Feliu de Pallerols. Garrotxa

Surgència càrstica, naixement del riu Brugent. Cavitat d’interès biospeleològic.

Cova de la Font Grossa i naixement del riu Brugent

Sant Feliu de Pallerols  (Garrotxa)

Introducció

En aquest treball s’estudia la hidrogeologia del naixement del riu Brugent, important afluent del Ter que passa per poblacions com Sant Feliu de Pallerols, les Planes d’Hostoles o Amer. Tot i que, orogràficament, la seva capçalera se situa més al nord, a tocar de la zona volcànica de la Garrotxa, es considera que el naixement hidrològic del Brugent es troba a les proximitats de Sant Feliu de Pallerols, ja que és aquí on brolla una surgència que aporta un important cabal d’aigua al riu.

S’estudia també la cova de la Font Grossa que, de fet, és el trop-plein superior del naixement del riu Brugent i per on també hi circula un curs d’aigua que forma part de la xarxa hidrogeològica d’aquest naixement. Tanmateix, s’aborden aspectes històrics i bioespeleològics d’aquesta cavitat que, tot i tenir un recorregut força modest, té un important interès espeleològic.

L’altre Brugent

Volem fer constar – a efectes de no induir a confusions – que a les muntanyes de Prades (Tarragona) hi ha un altre riu que també es diu Brugent i que també té surgències implicades en el seu naixement hidrogeològic, com és el cas de la font de la Llúdriga, a Capafonts.

COVA DE LA FONT GROSSA

 Coordenades:

     0457440 – 4658128 – 692

Situació

A menys de 2 km a ponent del nucli urbà de Sant Feliu de Pallerols i a un centenar de metres de la coneguda Font Grossa, que dóna nom a la cavitat.

Partint de Sant Feliu, prendrem la pista asfaltada direcció a la Fàbrega i al molí de Can Campaneta. Una mica abans d’arribar al molí Nou surt un camí a la dreta amb un pal indicador cap a la font Grossa. Es tracta d’anar seguint el camí, ben indicat, fins arribar a l’esmentada font. En el trajecte creuarem el Brugent a l’alçada del moli de Can Mates. Observarem que el riu porta un cabal d’aigua important si tenim en compte que estem a la seva capçalera on gairebé no hi ha conca de recepció aigües amunt. El Brugent  s’escola entre salts d’aigua i tolls de gran bellesa. Els nombrosos molins que trobem en el decurs del camí ens dóna idea de l’important aprofitament que va tenir el riu en temps passats.

Arribats a la font, que sempre raja, seguirem el corriol que surt del seu darrera durant un centenar de metres fins a que ja veurem l’entrada a la cova, pocs metres a l’esquerra del torrent (dreta hidrogràfica). A uns 45 m, a l’altra banda del torrent, veurem el castanyer centenari.

Història

La cova es ben coneguda per la gent del país, a la que anomenen “Mina de la Font Grossa” o, senzillament, “La Mina”, malgrat ser una cavitat del tot natural. De fet s’hi han fet actuacions antròpiques a la seva boca per tal d’aprofitar el cabal d’aigua.

Des del punt de vista de les actuacions espeleològiques, la història és una mica enrevessada. Intentarem exposar-la en ordre cronològic:

Any 1935

Sembla ser que els primers exploradors espeleòlegs varen ser els bioespeleòlegs F. Español i A. Vilarrubia, que capturaren uns ortòpters (que resultarien ser del gènere Dolichopoda, família Gryllacridae) els quals serien conservats al Museu de Zoologia de Barcelona amb l’etiquetat d’haver estat recollits al terme municipal de Sant Feliu de Pallerols i a la cova de la Font Gran. Aquí varen cometre un error de transcripció (“Font Gran” en comptes de “Font Grossa”), error que, com veurem, s’anirà perpetuant en el temps.

Any 1941

Per fi, E. Morales Agacino s’ocupa dels Dolichopoda de Catalunya. A tal fi efectua una revisió del material recollit per Español i Vilarrubia, confirmant d’aquesta manera la presència de Dolichopoda linderi. Els resultats varen ser inclosos a l’article “Descripción de un subgénero nuevo de Locustidae y algunos datos sobre Blattidae y Gryllacridae”, publicat al número 17 de Eos. Hi fa constar que l’esmentat Dolichopoda linderi va ser capturat a la cova de la Font Gran (continuant amb l’error de transcripció)

Any 1970

En el marc del “Primer Congreso Nacional de Espeleologia”, Oleguer Escolà Boada publica a les comunicacions del Congrés un article titulat “Los Dolichopoda de Catalunya”, que inclou una relació de les cavitat on s’han trobat aquests ortòpters i entre elles es troba la cova de la Font Gran, ja que Escolà va aconseguir aquesta dada en consultar l’article publicat per Morales Agacino el 1941.

Any 1980

En el volum 4 del Catàleg Espeleològic, de Catalunya de Borràs, Miñarro i Talavera, al qual correspon la Garrotxa, no figura la fitxa de la cova, però a l’apartat “Cavitats no catalogades del terme municipal de Sant Feliu de Pallerols” esmenten la Cova de la Font Gran ja que havien vist la cita a l’article de Oleguer Escolà. Fins i tot aventuren la hipòtesi de que amb aquest nom es podria fer referència a la cova de la Boada, hipòtesi que s’ha demostrat errònia. Queda clar que, fins a les hores, la cavitat restava espeleològicament inèdita.

Any 1991

Finalment, aquest any membres de la SIE-CEA exploren i topografien la cavitat. I, a més a més, li donen el nom correcte “Cova de la Font Grossa”, posant fi a l’error de transcripció iniciat per Español i Vilarrubia en 1935. Els exploradors fins i tot es plantejaren una desobstrucció, però ben aviat desistiren de l’intent per l’estretor de la diàclasi.

Any 2009

En el volum 3 del Catàleg Espeleològic de Catalunya, de Jordi de Valles, al qual correspon la Garrotxa, figura correctament catalogada la cova de la Font Grossa, amb la topogafia efectuada per la SIE-CEA el 1991. També figura catalogada la “Cova de la Font Gran”, però en aquest cas remet a la consulta de la “Cova de la Font Grossa”.

Any 2021

Aquest any, els autors del present article efectuen nova topografia de la cavitat i recullen dades per tal d’entendre el funcionament hidrogeològic del naixement del riu Brugent. El resultat el teniu al davant.

Descripció

La boca, que sembla modificada per la mà de l’home,  es troba a uns 8 m de la llera del torrent (habitualment sec). Entre ambdós punts hi ha una mena de rasa per on ha de circular l’aigua quan la cavitat actua com a surgència.

Als tres metres, aprofitant una estretor,  s’hi va construir un petit mur d’uns 60 cm d’alçada que actua de resclosa amb l’objectiu – pensem – d’evitar que bona part de l’aigua que brolla dins de la cova arribi al torrent, ja que es perdria, mentre que si continua cova avall podrà ser captada a la surgència inferior per al seu aprofitament. La resclosa no figura a la topografia de la SIE-CEA de 1991, per la qual cosa deduïm que va ser construïda posteriorment.

Just passada la resclosa, a la dreta, hi ha una estreta esquerda sifonant per on brolla un cabal relativament important d’aigua que continua per l’interior de la cova al llarg d’uns 6 m en pendent suau. Al final de la galeria observem dues esquerdes verticals impenetrables. La de l’esquerra, que segueix la direcció general de la galeria, es per on s’escola l’aigua. En la galeria de la dreta (d’uns 20-25 cm d’amplada) hem pogut mesurar 5 m de recorregut mitjançant el distanciòmetre. En total la cova te un recorregut accessible de 10 m, als que hauríem d’afegir 7 m més d’esquerdes visibles però impenetrables.

En la nostra visita, tota l’aigua sortia de l’esquerda superior i s’escolava per l’esquerda de l’esquerra. L’aigua a l’esquerda de la dreta semblava estàtica o, fins i tot, engolia una petita part del cabal. Aquesta dada contrasta amb les observacions fetes a l’exploració de la SIE-CEA, any 1991, on l’aigua brollava majoritàriament per l’esquerda de la dreta i no per l’esquerda superior.

El terra de la cova, parcialment ocupat per l’aigua, està format de pedres anguloses, però hi ha un recó amb una important acumulació de sorra fina que ha de venir arrossegada en el decurs de les grans avingudes. Les parets presenten morfologia d’erosió corrosió.

El Dolichopoda linderi

Foto: WIKIMENDIA COMMONS

Aquest insecte, exemplars del qual varen ser capturats en aquesta cavitat, és conegut amb el nom de “grill de les coves”. Es tracta d’un ortòpter de la família Gryllacridae que només viu en cavitats i que resulta difícil de trobar. A Catalunya només s’ha trobat en comarques orientals (Ripollès, Garrotxa, Osona,…).  Una altra espècie del mateix gènere, el Dolichopoda bolivari, és pròpia de les comarques del nord de Lleida. Ambdues espècies no semblen compartir territori comú.

EL NAIXEMENT DEL RIU BRUGENT

Per l’abundor d’aigua, es considera que és en aquest recó de món on el riu Brugent te les seves fonts malgrat que, des del punt de vista orogràfic el traçat del riu continua encara cap al nord.

L’aigua que neix és captada i aprofitada per a l’abastament del poble de Sant Feliu de Pallerols, per la qual cosa hi podem trobar canonades, canalitzacions i arquetes de registre. Afortunadament, la ufanosa vegetació que creix a l’entorn ha fet que les infraestructures construïdes quedin perfectament mimetitzades en el paisatge.

Hi ha qui considera que el riu Brugent neix just darrera de la font Grossa. De fet, el cabal de la font no deixa de ser part d’aquest naixement. Efectivament, a pocs metres darrera la font podem veure brollar l’aigua de manera abundosa, però surt per unes canonades, cosa que ens fa pensar que la veritable surgència ha d’estar uns metres més amunt, si bé ha quedat colgada pel terreny i les obres de captació. Aquest naixement és la surgència inferior del sistema hidrogeològic.

Aigües amunt de la surgència el torrent el trobem habitualment sec. En períodes de pluja, però, l’aigua brolla en el torrent, entre blocs, en un punt situat uns 50 m més enllà de la font. Es tracta del primer trop-plein del sistema hidrogeològic.

Si les pluges son molt abundoses entra en funcionament el segon trop-plein, que no es altra cosa que la cova objecte d’aquest article, per la qual cosa aquesta actua com a surgència i aboca les seves aigües al torrent, que es troba a pocs metres.

Resulta curiós observar que, habitualment, neix l’aigua dins mateix de la cavitat per a sumir-se al poc per les seves esquerdes sense haver sortit a l’exterior. Quan el cabal que arriba és força abundós, les esquerdes no donen a l’abast d’engolir tota l’aigua, per la qual cosa la cova comença a actuar com a surgència. Aquest fet ens fa pensar en l’estretor dels conductes subterranis, ja que si la cova actua com a surgència és perquè ha quedat superada la capacitat d’engolir que tenen les esquerdes.

D’altra banda, la presència i distribució d’acumulacions de sorres dins de la cova ens fan veure que en les grans avingudes a cavitat queda inundada i l’aigua vessa per damunt del mur que fa de resclosa.

També podem observar que el cabal que brolla per la surgència inferior és bastant més gran que el que veiem circular per l’interior de la cova, cosa que demostra que hi ha d’haver aportacions subterrànies importants que s’afegeixen a les provinents de la cavitat..

Tot plegat, el funcionament hidrogeològic del naixement del riu Brugent queda reflectit de forma esquemàtica al croquis que s’adjunta.

Dades: 

Ferran Cardona – Josep Cuenca – Carme Bañolas – Ana Ruiz

ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)