Nota preliminar sobre les noves exploracions espeleològiques que estem realitzant a aquest emblemàtic avenc del massís de Garraf
El pou de la Imaginació
Allà per l’any 1898, Norbert Font i Sagué baixava a les profunditats de l’avenc del Bruc. Començant un mite que perdura fins avui. Va aconseguir baixar la vertical de 90 metres i va creure veure a la base del segon pou un llac. Havia arribat a la capa freàtica del Garraf?
Gairebé 25 anys més tard el senyor Rafael Amat i Carreras explora de nou l’avenc donant-li una profunditat de 150 metres. Distingeix una cúpula en el segon pou que va batejar amb el seu nom. També va batejar aquest segon pou amb el nom Avenc del Llac Imaginari, suposo que intentant desprestigiar al seu antecessor, ja que l’home s’havia plantat a la boca amb una barca per poder explorar aquest suposat llac.
Des de llavors pocs canvis n’hi ha hagut en aquest avenc. Posteriors topografies corregeixen també al senyor Amat, ja que havia incrementat uns 35 metres la profunditat, i amb bon criteri les següents topografies no tancaven aquest segon pou en cúpula, sinó que ho deixaven en línies discontínues.
El grup SIE-CEA va explorar una via lateral al pou principal, però donant-li una mínima importància. Ningú s’ha molestat a topografiar-la o almenys en cap topografia de les que han caigut a les meves mans queda reflectida.
Moltes generacions d’espeleòlegs han baixat l’avenc del Bruc i des de la base d’aquest segon pou han mirat cap amunt imaginant-se el que podria haver-hi dalt.
117 anys més tard d’aquesta primera exploració l’avenc del Bruc encara guarda gelosament els seus secrets. Però hem aconseguit desvetllar un altre.
Una vegada més el senyor Amat i Carreras és rebatut en les seves observacions respecte a aquest avenc. Si aquest home va dibuixar una cúpula tancada en la seva topografia, més o menys a la mateixa altura que les altres cúpules que hi ha a la base del primer pou, ara podem assegurar que estava completament equivocat.
Un grup d’espeleòlegs pertanyents al GEB de Badalona, als que s’han anat afegint companys d’altres grups, SIS de Terrassa, Polifemo d’Oviedo, Montañeiros Celtas de Vigo i fins Bombers de Barcelona s’han embarcat en el gran projecte d’escalar aquest famós pou de l’Estany de la Imaginació.
La cúpula vista pel senyor Amat com a tal no existeix. El sostre d’aquest pou escalat acaba en una lleixa. Però aquí no acaba l’avenc cap amunt. Dues xemeneies bessones comuniquen amb un segon nivell on s’han trobat ja dues sales i encara tenim la possibilitat de superar l’altura dels 75 metres escalats per algun racó encara per explorar. La part més alta explorada lluny de ser una cúpula és una gatera horitzontal on s’han trobat restes de cargols i arnes que ens va fer pensar, mentre que ens arrossegàvem, què anàvem a sortir a l’exterior. Aquesta gatera se’ns va tancar abruptament deixant-nos amb les ganes.
Croquis esquemàtic provisional muntat sobre topografia de l’Espeleo Club de Gràcia
L’exploració segueix en curs. Aquest pou revela els seus secrets lentament.
El senyor Font va creure veure un llac
El senyor Amat va creure veure una cúpula
Nosaltres creiem que veurem el cel
Dades històriques facilitades per Salvador Vives
Text, José Amaya (GEB)
Fotografies, Tomàs Roy (SIS-CET)