Ramón Canela i Font (1.938-2.015) ens ha deixat  

Copia de Ramon Canela

Adjuntem la necrologia del nostre estimat company publicada al Butlletí del Cor de Marina

El passat diumenge 20 de setembre ens deixà el company i amic Ramón Canela i Font, primer president i fundador del Grup d’Espeleologia de Badalona, que des de l’any 1968 forma part del Cor de Marina.

La seva sobtada mort ens ha transbalsat. Una fallida cardíaca li va estroncar la vida. Els que vam tenir el goig i el privilegi de conèixer i compartir complicitats amb en Ramón Canela sabem que l’èxit que va assolir en camps tant diversos com l’espeleologia, el catalanisme i el món dels negocis rau no solament en la seva forta personalitat, el seu caràcter emprenedor i pioner, de treballador autodidacte, perfeccionista, exigent, apassionat, sinó sobretot en un cor generós i gran capacitat de sacrifici. Com a visionari, els seus ideals i conviccions eren absoluts i incontestables, cosa que sovint provocava l’adhesió o el rebuig però mai la indiferència. Anar a contracorrent com va fer ell en vida no es precisament el millor camí per assolir l’èxit social, com el que ell va assolir, liderant projectes d’envergadura tan complexes i dispars com el mon dels negocis en el camp de la metalúrgia, les innovacions tecnològiques i les exportacions d’eines de tall de precisió, en el catalanisme independentista, patriòtic i resistent des dels anys de la còlera del règim franquista, o com a pioner en les expedicions espeleològiques d’alt nivell a les altes valls pirinenques en èpoques de gran penúria econòmica i manca de mitjans tècnics per a l’exploració subterrànies en condicions climàtiques extremes, amb transports públics tercermundistes de postguerra, etcètera.

Com a catalanista també va ser pioner a introduir la normalització lingüística del català a les seves empreses molt abans que recuperesim la Generalitat de Catalunya i els programes d’immersió lingüística al català com a llengua vehicular dins l’ensenyament públic. En reconeixement d’aquesta tasca cal esmentar que l’any 2.005, va ser nomenat Membre d’Honor de la l’Associació Festa Nacional dels Països Catalans, nascuda i radicada a Badalona, com a impulsor de la normalització lingüística dins la seva activitat econòmica. Nomenament efectuat en un acte públic en el que l’esmentada Associació Festa Nacional em va confiar l’honor de fer l’exposició de motius pel que qual era mereixedor de tal distinció. D’aquesta manera, també va donar molta vida als col·lectius que l’envoltàven. La vida li ha donat la raó, i ara ja mort només podem reconèixer-li l’obra feta.

Malgrat les asprors i els patiments de la seva vida, el seu sacrifici ha pagat la pena, doncs l’èxit ha presidit el final dels seus dies. Estic convençut que Ramón ha mort satisfet i en pau, voltat pels seus més estimats. Satisfet i en pau de veure feliçment enllestida i acabada la seva obra vital. Que més pot demanar un home? Ramón: S’han acabat els teus neguits i dèries! descansa en pau que els teus companys i amics del GEB portarem per sempre més el teu record i memòria dins el nostre cor. El meu més sentit condol a la seva vídua Mª Rosa, filles Silvia i Elisenda, gendres Agustí i Josep, fill Àlex, jove Eva, néts, netes i resta de família. Que en pau descansi!

Francesc Alfambra

Grup d’Espeleologia de Badalona

Badalona, novembre de 2.015