MINES DE CAN MONTSANT (Tordera, Maresme)

Les mines de can Montsant formen part d’un antic complex miner del que encara es poden observar restes enrunades de les antigues construccions de l’exterior i la xarxa de pous i galeries subterrànies excavades per a la recerca i extracció de minerals.

Situació

Terme municipal, Tordera (Maresme). Parc del Montnegre i el Corredor.

Coordenades UTM (ETRS89), 467645.9, 4614691.8, asnm 506 m.

Des de l’església d’Hortsavinyà anirem cap el coll de Plomeres direcció a Urbanització Sant Llop, continuarem per la pista principal fins trobar-nos un gran dipòsit d’aigua a mà dreta, i tot seguit una bifurcació, deixarem la pista principal que baixa per continuar recte per una altra de secundaria.

Aquí trobarem un camí a mà dreta tallat per una barrera,

la barrera és un tronc de fusta pintat de color blanc i vermell, n’hi ha un rètol indicant les masies de can Caselles i de can Montsant. Passada la segona masia, i a pocs metres trobem Els Rosquetells, és un mirador natural d’on podrem observar el Montseny i totes les valls de la cara nord.

Bé, desprès dels Roscatells, continuarem per la mateixa pista que portàvem fins trobar una bifurcació, agafarem la pista de l’esquerra, deu o quinze metres més amunt deixarem el cotxe, n’hi ha una petita esplanada.

Des d’ací hem de remuntar uns vint o trenta metres per un corriol. Abans d’arribar a la boca de les mines trobarem ruïnes d’antigues edificacions i canalitzacions,

continuarem amunt fins trobar la primera (2) i segona boca (3) que són dos pous, quinze metres més amunt trobarem la mina (1), que és la de més gran recorregut.

Història

Al 1913 aquestes mines encara hi eren en explotació. Al 1973, per un grafit trobat a una de les boques, constatem que van ser explorades pel grup GEP. Al 2000-2002, van ser topografiades per membres del GEB i GEM de Malgrat de Mar.

Aquí, publiquem les topografies inèdites, que vam realitzar l’any 2000, actualitzem les dades de situació i coordenades i afegim fotografies recents.

Descripció

Són les mines de coure més importants del Montnegre en recorregut i desnivell. Aquest compleix subterrani consta de tres mines, per a dues de les quals necessitarem corda per a baixar (2-3), i la tercera i més gran (1) la podrem recórrer a peu, amb l’auxili d’una corda de seguretat.  Consta de tres galeries amb un pou interior d’enllaç de -4,5 m, amb un recorregut de 100 m i 14 m de desnivell =(-11/+3).

Per ampliar imatges cliqueu a sobre

Ratpenat (rhinolophus)

A la mina (2) trobem un pou de 10,60 m. pel qual recomanem una corda de 12 metres i els elements i la tècnica necesaria per progresar per cordes en vertical. Està equipada amb spits de 8 mm i farem prou amb 4 o 5 xapes. Presenta 69 m de recorregut i -14 m de desnivell.

A la mina 3 trobarem un pou únic rectangular de 7,80 metres amb unes incipients galeries que s’inicien a la seva base.

A continuació transcrivim una part de la fitxa elaborada per David Taurà Riera

Aquestes mineralitzacions tipus skarn són les mineralitzacions més importants de la comarca del Maresme, juntament amb les antigues explotacions d’òxids de ferro de Malgrat, i van ser una de les explotacions de coure més rellevants del Principat. Són força interessants des del punt de vista mineralògic, per la gran quantitat d’espècies que es troben, algunes d’elles poc habituals. Aquests skarns consisteixen en mineralitzacions metàl·liques de coure i ferro, associades a una mineralització calcosilicatada formada majoritàriament per vesubiana i granats. La relació d’espècies minerals que s’han trobat a la mina de Can Montsant és la següent: Actinolita, atzurita, auricalcita, barita, bornita, calcantita, calcita, calcopirita, calcosina, caolinita, connel·lita, crisocol·la, cuprita, diòpsid, epidota, esfalerita, galena, goethita, grafit, granat, hematites, magnetita, malaquita, pirita, pirrotina, pirolusita, quars, siderita, tenorita, tetraedrita-tennantita, vesubiana i wollastonita. Des del punt de vista miner, cal dir que la seva explotació més important va ser en el període que abarca des de la meitat del segle XIX fins a començament del segle XX, amb una producció punta de 170 Tm. de mineral de Cu a l’any amb una llei del 8%. Les mines es troben abandonades des de fa molts anys.

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 GEOZONA 326 MINES D’HORTSAVINYÀ (MONTNEGRE)

Més informació sobre altres mines del Parc publicada en aquesta web

COVES DE L’ARAM (Tordera, Maresme)

FORAT DE L’EROLA i LA CAVORCA (Tordera, Maresme)

Text, Brauli Torres

Topografies, Enric Porcel i Brauli Torres
Actualització de dades i fotografies, F.X. Samarra, J. Cuenca i Mateo Pérez Aguado.

GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)