MINES DE BATET (Ribes de Freser, Ripollès)

(1916) Via i vagoneta de les mines al seu pas per la cova de Rialb. (Fot. S. Perdigó i Díaz Caneja)

La vall de Ribes tenia un ric patrimoni miner, que es remunta a l’època dels romans. La mineria va anar transformant el paisatge. L’explotació de les mines de ferro va passar per diverses èpoques.

A la vall es desenvolupà una important activitat d’extraccions de minerals. L’activitat minera creà infraestructuras per poder transportar els materials fins a Ribes de Freser, com la construcció d’una linea de ferrocarril que pasaba per la cova de Rialb.

(1913) Cèsar August-Torras (AFCEC)

A l’any 1910, Marià Faura i Sans, visità la cova de Rialb i publicà la ressenya al Butlletí de Centre Excursionista de Catalunya (1911, núm. 199)

El mateix Faura amplia la seva ressenya afegint una topografia plegada de la cova que van realitzar els germans Eusebi i Emili Turc de l’Agrupació d’Esports i Excursions de Ribes amb Gaspar Sala del CEC (But. 1911, núm. 203).

En aquest planell (1911) s’aprecia, clarament, l’excavació de les foradades, túnels, i el traçat de la via del ferrocarril miner.

L’entrada a la cova de Rialb potser és la més vista de Catalunya, doncs el tren cremallera que va a Núria passa a tocar, però el traçat i la construcció de la línea del tren miner és anterior a la de Ribes-Núria, ja que la línea que va al santuari es va començar a construir l’any 1928 i es va inaugurar al 1931.

Desprès d’aquest prolegomen continuem amb la ressenya de la visita que vam efectuar a dues antigues mines d’aquesta zona

A Batet trobarem molt bona informació sobre la Ruta de les Mines

Situació

Sortirem de Batet per una pista en direcció SO, continuarem per aquesta pista, agafant sempre les desviacions de la dreta, fins arribar a una corba molt tancada on prosseguirem per un corriol a la dreta que ens portarà a la mina Gerona. Desprès de visitar-la desfarem el camí i haurem de tornar a la pista principal que ens ha de conduir directament a la mina Fernanda.

Mina Gerona

Terme municipal, Ribes de Freser

Coordenades UTM (ETRS89), 430474, 4685974, 1.293 m.

Descripció

Les tres galeries presenten una longitud total de 61m. La galeria d’entrada té 10m de recorregut i es divideix en tres ramals, el de la dreta de 14m, el del centre de 12m i el de l’esquerra presenta una longitud de 27m. Les dimensions mitjanes de les galeries de la mina representen una amplada de 1,50m per 2m d’alçada.

Mina Fernanda

Terme municipal, Ribes de Freser

Coordenades UTM (ETRS89), 430207, 4686152, 1.417 m.

Descripció

Està formada per una única galeria de 27m de longitud amb una saleta final de 5m d’amplada per 4m de llargada, aquí es presenta una gran esfondrament que ha obstruït la continuació de la mina. Les dimensions de les galeries són molt semblants a les descrites anteriorment.

Per a la transformació de l’arsènic extret per l’agricultura i altres finalitats aquests minerals foren tractats a la factoria Cros de Badalona

La fábrica estava situada entre la platja i la via del tren

Un cop desmantellada la fàbrica els polítics consideraren que el millor profit fora urbanitzar amb un canal d’aigua de 360 m de llargada que conectes amb el mar que apropés i facilités molt l’amarratge de les seves naus als que es compressin un habitatge paral·lel al canal artificial intrusiu.

Un dels mèrits de les civilitzacions avançades ha estat guanyar-li terreny al mar

Però, a Badalona s’ha considerat que és molt més civilitzat eixamplar el mar, encara que només fos una mica més, fins el pavelló Olímpic.

Participants

Josep Cuenca i Francesc X Samarra

GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)