Afegim aquest article inèdit en format original,  PDF Després l’hem adaptat per publicar-ho amb el format d’aquest bloc, afegint  més fotografies

 

 

Les Cuines d’en Rocaguinarda

Taradell (Osona)

 

Coordenades  (UTM-ED50): 

X= 443516   Y= 4636088   Z= 818

Localització:

Es troben al cingle que tanca pel nord la vall de Mansa, just a l’oest del Turó de l’Enclusa. A uns 2,5 km a l’est de Taradell. Per a arribar-hi, partint de Taradell prendrem la carretera de Viladrau. Al voltant del punt quilomètric 9,4 –  i just en un revolt a la dreta – surt una pista (en mal estat, cal continuar a peu). La pista guanya alçada tot fent unes ziga-zagues per a prendre després decididament direcció a llevant, ja per damunt del cingle, que tenim a la dreta. Quan la pista s’aparta del cingle, la deixarem per a anar a buscar el frec del cingle, el qual resseguirem fins a trobar una canal ben visible que permet davallar-lo. Després d’una curta i fàcil desgrimpada, trobarem a mà dreta les Cuines d’en Rocaguinarda, en una mena de replanet a mig cingle. Davant tenim la vall de Mansa, amb el castell de Taradell a l’altra banda. De la carretera a les Cuines, uns 20 minuts.

Descripció:

Hi trobem 4 forats o “cuines”. Els dos més importants (Cuina-1 i Cuina-2) s’obren a l’interior d’una balma d’uns 14 metres d’amplada. Formen dues galeries molt properes, rectes i paral.leles, que s’endinsen una desena de metres cadascuna. Les seccions transversals, amb dominància vertical, deixen entreveure una morfologia de conducció forçada. La Cuina-2, més baixa de sostre, té un forat penjat a manera de segona boca.

Els altres dos forats (Cuina-3 i Cuina-4) tenen dimensions menors i es troben fora de la superfície aixoplugada per la balma. En total, el conjunt de les 4 cuines assoleix un recorregut de 30 m.

La balma dóna bon aixopluc, cosa que la fa apta com a refugi. Entre les boques de les dues cuines principals hi ha un  banc de pedra que fa de bon seure.

Història

La cavitat rep el nom perquè en ella es refugiava el famós bandoler Perot Rocaguinarda.

Les parets i els sostres fumats ens demostren que s’ha fet molt de foc al seu interior. Potser d’aquí vingui el curiós i inusual mot de “cuines”, que aquí s’utilitza com a sinònim de “forats” o de “coves”, termes que són d’ús general per als fenòmens espeleològics.

Per a situar-nos en el context històric de l’època en què les cuines varen ser utilitzades com amagatall i refugi de bandolers, no està de més fer un petit recordatori de la biografia del famós bandoler que dóna nom a la cavitat, amb dades que ens aporta l’historiador A. Pladevall.

Perot Rocaguinarda

Va néixer a Oristà (Osona) l’any 1582. Cap el 1602 es dedicà al bandolerisme i va arribar a ser el cap d’una quadrilla de bandolers que va donar molts mals de cap a la comarca. Tant és així que el 1605 es creà a Vic una Santa Unió per a lluitar contra ella. Formava part d’aquesta Unió el taradellenc Joan Reig, que dirigia un grup de cent homes que tingué topades amb els bandolers. Fins i tot, en Joan Reig va ser ferit per en Rocaguinarda en una brega.

Rocaguinarda es posà a les ordres de Carles de Vilademany, senyor del terme i castell de Taradell, que era el Cap del partit dels nyerros de Vic, oposat al partit dels cadells o gent més acostada a les autoritats que manaven Espanya. Per aquesta raó, sempre que el perseguien, el terme de Taradell era el seu refugi  i, certament, es feia fort al lloc de les esmentades Cuines, car dos documents diuen que es feia fonedís al bosc de Mansa, tot i no ser el lloc on vivia – doncs fou un bandoler que recorregué gran part del país – però era en aquest indret on es trobava segur.

Estant allà fou quan un any, quasi segur el 1609,  per la fira de Sant Vicenç que es celebrava el 25 de gener, va baixar amb els seus bandolers a la plaça de Taradell on feien ballades a la vesprada. Els de Taradell, segurament els de la Unió, acomiadaren els músics però en Rocaguinarda els va fer tornar per la força i s’afegí a la festa amb els seus bandolers. És el que ara recorden a Taradell quan fan la festa d’en Tocason o Toca-sons.

El 1611, en Rocaguinarda va ser indultat pel Rei i va passar a formar part dels Terços Espanyols, assolint el grau de capità. Morí a Itàlia poc després del 1635.

En fi, Rocaguinarda fou un dels grans bandolers que recorden diferents pobles de l’entorn d’Oristà, amb festes i d’altres actes, com és el cas de Taradell, on recorden que Toca-sons va ser ferit de mort pel jove de Taradell, Montserrat Camprodon, el 1631, quan Rocaguinarda era capità del terç per Itàlia, calçat amb esperó d’or.

Excavacions

Les Cuines de Rocaguinarda varen ser excavades  pel Centre Excursionista de Vic, amb mossèn Gudiol al capdavant, allà cap el 1910 ó 1920.

Curiositat 

Com a curiositat, esmentarem que al barri barceloní del Guinardó hi ha una cooperativa cultural que porta el nom de Rocaguinarda, en record al famós bandoler i possiblement aprofitant la similitud fonètica entre “Guinardó” i “Rocaguinarda”. L’anagrama de l’entitat és la figura d’un bandoler – en Rocaguinarda – amb la barretina i el trabuc penjat a l’esquena, però llegint un llibre en clara al·lusió a les finalitats culturals d’aquesta cooperativa de la que es soci en Ferran Cardona.

 

Ferran CARDONA. Josep CUENCA. Francesc X. SAMARRA

Espeleo Club de Gràcia (ECG) / Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB)