Les coves “PG” i la cova del Falcó. Balenyà (Osona)

03

Inserim la segona i última part de l’article que vam publicar amb anterioritat, El Cau de la Guilla (Coves PG-3 i PG-4 de Puigsagordi)

Municipi:  Balenyà (Osona)

Coordenades ETRS89:

PG-1 i PG-2:…………………………        433415  –  4629262  –  988

PG-3 i PG-4:…………………………        433433  –  4629535  –  984

PG-5:…………………………………..        433476  –  4629672  –  985

PG-6 i PG-7:…………………………        433493  –  4629688  –  983

PG-8 i PG-9………………………….        433455  –  4629581  –  984

Cova del Falcó:…………………….         433434  –  4629438  –  985

planell

 Antecedents

El GIEG de Granollers catalogà i topografià en 1978 un total de nou cavitats situades al cingle que limita per l’est el pla de Castellar, al sector occidental del terme municipal de Balenyà. Tot i que d’això ja fa gairebé 40 anys, cap altre grup espeleològic ha fet cap nova aportació al respecte, si més no que nosaltres tinguem notícia. Els diferents catàlegs espeleològics s’han limitat a transcriure i repetir les dades que el GIEG va aportar en el seu moment.

20

El GIEG va batejar les coves amb les sigles “PG” seguides d’un ordinal correlatiu. Es a dir, els noms van de PG-1 a PG-9. Les sigles “PG” son una abreviatura de Puigsagordi. Històricament, a la zona hi havia dues cavitats que eren conegudes i que ja disposaven d’un nom tradicional, cosa que probablement desconeixia el GIEG. Aquestes dues cavitat son:

  • El Cau de la Guilla, que correspon a les coves que el GIEG va batejar PG-3 i PG-4

  • La cova del Falcó, que no correspon a cap “PG” ja que no va ser detectada pel GIEG

02

El Cau de la Guilla,  per ser la cavitat més important, va ser objecte de un article anterior, de manera que el present article ve a ser una continuació – o segona part – amb l’objectiu de tractar la resta de cavitats i aconseguir una visió de conjunt. Cal dir que ambdós articles son el resultat de dues sortides matinals per la zona, sense cap més pretensió que la d’ampliar – fins a on hem pogut o sabut – les minses dades fins ara conegudes i sense cap intenció de fer una revisió a fons, com podria ser refer les topografies (de fet, només preteníem fer algunes fotografies). Per aquest motiu, continuen vigents les topografies i les dades que en el seu moment va facilitar el GIEG i que podeu consultar als catàlegs espeleològics de Catalunya.

01

 

PG de…, Puigsagordi?

El Puigsagordi (984 msnm) és un turó molt característic situat damunt del poble de Centelles, molt estimat pels centellencs malgrat que es troba dins del terme municipal de Balenyà. Pels seus vessants est i sud transcorre la via ferrada de les “Balmes Corcades”, una de les més conegudes i més concorregudes de Catalunya.

Del Puigsagordi surt un cordal muntanyós que culmina al cim de Castellar, situat uns dos quilòmetres més al nord. El cim de Castellar (1.015 msnm) és vèrtex geodèsic i ocupa un lloc privilegiat, per la qual cosa s’hi han instal.lat unes grans antenes de repetidors que resulten molt visibles des de tota la meitat sud de la comarca d’Osona.  El vessant oriental del cordal muntanyós s’aboca cap a la plana de Vic formant dues línies de cingleres que destaquen al paisatge.

14

I és a la cinglera superior on es troben les cavitats objecte d’aquest article. Concretament, al sector proper al cim de Castellar i allunyades del Puigsagordi. Per aquest motiu la nomenclatura “PG-de Puigsagordi” utilitzada pel GIEG no ens sembla afortunada, ja que les cavitats no es troben al Puigsagordi. Hagués estat més encertat utilitzar un topònim més proper (com Castellar). Però no serem nosaltres els que modifiquem la nomenclatura que varen decidir utilitzar els primers catalogadors, nomenclatura que ja ha quedat consolidada i beneïda pels diferents catàlegs espeleològics de Catalunya.

05

El camí de peu de cingle

De les antenes de Castellar surt un camí que va resseguint tot el cingle per la part superior (bones panoràmiques cap el Montseny i el sud d’Osona). Però per accedir a les coves objecte d’aquest article cal transitar pel camí (si és que es pot dir així) que transcorre pel peu del cingle.

10

Atès que el cingle suposa una important barrera, nosaltres hem trobat tres passos o punts que ens permeten connectar el camí de dalt amb el camí de peu de cingle, aprofitant unes discontinuïtats del cingle. Aquests passos són:

Pas-1: El més fàcil de trobar, però també el més allunyat i el menys recomanable. S’inicia just al costat d’una torre elèctrica – que serveix de referència – situada a uns 850 m al sud de les antenes. Una vegada l’hem baixat, haurem de caminar uns 175 m cap el nord (per camí no gaire clar) fins a trobar les primeres coves (PG-1 i PG-2)

Pas-2:  Es troba pocs metres al nord de les cavitats PG-1 i PG-2, per la qual cosa és el millor pas a utilitzar per a arribar a elles. El problema és que no es veu clar el punt on hem d’abandonar el camí de dalt, ja que l’accés no està fressat. Serveixi com a referència que el punt es troba uns 20 m després d’haver deixat una casa a la dreta. Baixarem un ressalt i ens trobarem al camí de peu de cingle, que si seguim cap el sud (dreta) trobarem al poc les PG esmentades.

Pas-3:  És el pas que utilitzem per accedir al Cau de la Guilla (PG-3 i PG-4), descrit a l’article anterior. Però des del Cau encara haurem de fer una petita desgrimpada-emberdissada fins arribar al camí de peu de cingle, ja que la cavitat està penjada a mig cingle.

Pel que fa a l’estat de  conservació del camí de peu de cingle, podem dir que té trams molt perduts en els que cal avançar entre vegetació densa i no sempre resulta fàcil veure per on continua el camí. Del Cau de la Guilla cap el nord encara es complica més, doncs cal barallar-se amb branques i matolls de tota mena. A bon segur que quan el GIEG va fer el seu treball – ara farà 40 anys – el camí era més fressat.

12

Les cavitats “PG”

El GIEG va catalogar 9 coves “PG”, en general de modest recorregut. Tot plegat, les 9 coves totalitzen un recorregut de 125 m. Curiosament, observem que van per parelles: Així,

  • La PG-1 i PG-2 tenen les boques separades només per dos metres.

  • La PG-3 i PG-4 s’obren dins d’una balma comuna, essent una mateixa cavitat (Cau de la Guilla).

  • La PG-6 i PG-7 literalment es toquen.

  • La PG-8 i PG-9 son veïnes.

  • La PG-5 és l’única que es troba aïllada.

  • No resulta fàcil l’accés a algunes d’aquestes cavitats. Per a arribar a elles cal efectuar grimpades i/o embardissades. Hem de dir que nosaltres només hem accedit a 6 de les 9 “PG”, concretament als números 1, 2, 3, 4, 6 i 7.13

    Varem desistir d’arribar a la PG-5 ja que requeria d’una grimpada i d’una esgarrinxada més forta del que estàvem disposats a assumir (disculpeu), tot quedant-nos a cosa de 4 metres de la boca. Pel que fa a les PG-8 i PG-9, varem arribar a veure una de les boques, però no hi varem intentar accedir pel mateix motiu que l’exposat per a la PG-5 (disculpeu novament). Curiosament, les PG-8 i PG-9  no son les últimes coves  com correspondria seguint una seqüència numèrica sud-nord, sinó que es troben entre la PG-4 i la PG-5. Com a possible explicació, podem pensar que varen ser les darreres cavitats que el GIEG va localitzar, ja que son les coves més difícils de veure. Per la nostra part, varem prospectar tota la resta de cingle que hi ha més al nord de la PG-7 i podem afirmar que aquí no hi ha cap altra cavitat.

08

07

06

Interior de PG-2

09

11

15

16

La cova del Falcó

Aquesta cova figura retolada tant al mapa de l’Editorial Alpina “Cingles de Bertí” com al mapa del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Es tracta, doncs, d’una cavitat coneguda de temps enrere que disposa d’un nom tradicional, com també és el cas del Cau de la Guilla.

04

El primer problema que se’ns va plantejar era intentar esbrinar a quina cova feia referència, ja que el treball del GIEG només cataloga amb les sigles “PG”. Pel lloc on està retolat als mapes esmentats, la “PG” més propera és la PG-1 / PG-2, que a més a més son les cavitats més importants després del Cau de la Guilla.

Però aquesta hipòtesi de treball no ens resultava convincent. Varem pensar que ningú posaria el nom d’un animal que viu i nida en llocs enlairats i lluminosos a una cova estreta i fosca, situada al peu d’una roca, envoltada de bosc i d’humitat. Calia elevar la mirada més amunt.

19

 

I ho varem fer. Ens varem dedicar a mirar les parets dels cingles i just varem veure una boca penjada a una paret molt extraplomada on existeixen vies d’escalada, coincidint – a més a més – amb la situació indicada als mapes. Fins i tot, una via d’escalada passa just pel forat. Però calia confirmar que realment aquest forat correspon a la cova del Falcó. I la confirmació la varem obtenir dels escaladors. Al peu de la via d’escalada es pot llegir un rètol amb pintura negra on es llegeix “Cova del Falcó”.

17

La cova fa bona pinta, malgrat que des de terra no es pot trobar un angle que permeti una bona observació. La boca te més de dos metres d’alçada per més d’un d’amplada i presenta una morfologia d’erosió (no es tracta d’una simple esquerda).

18

I allà està, penjada a una paret força extraplomada esperant que algun espeleòleg es digni a explorar-la i topografiar-la.  Algú s’anima?

z

Dades:  Ferran Cardona – Carme Bañolas

ESPELEO CLUB DE GRÀCIA (ECG)