Les cavitats de Santa Cecília de Montserrat (Segona part): Aspectes geològics i històrics

Feta la descripció de les cavitats a la primera part, en aquesta segona abordem diferents temes, com son la geologia o la història, incloent-hi les actuacions arqueològiques portades a terme. També es tracta la confusió existent en el nom de les cavitats, generada per les topografies publicades anteriorment.

 Aspectes geològics

 Les cavitats de Santa Cecília no són d’origen càrstic. De fet, es desenvolupen entre blocs, alguns d’ells de mida enorme, constituint una curiositat natural força interessant.

La cara nord de la muntanya de Montserrat és un seguit de parets espectaculars esculpides en conglomerat. Al peu de les parets l’erosió ha creat una xarxa de torrenteres que amb fort pendent i encaixades a la roca porten la direcció sud-nord. Una d’aquestes és el torrent de les Coves.

En algun moment de la història geològica, es varen desprendre de dalt de les parets uns enormes blocs que varen rodolar fins a quedar aturats al torrent de les Coves. La morfologia del terreny sembla indicar que l’acumulació de blocs va taponar el drenatge natural original del torrent i les seves aigües es varen obrir pas esquivant els blocs tot deixant-los a la seva dreta hidrogràfica. Això, si més no, es desprèn de la correcció en el traçat del torrent que fa en arribar als blocs. En aquest tram de correcció, el torrent ja està força encaixat a la roca mare, originant ressalts, cosa que ens fa pensar que ja fa molts milers d’anys que els blocs es varen desprendre.

Alguns dels blocs son enormes. Un d’ells arriba a mesurar 28 m de punta a punta. Una de les cares d’aquest bloc origina la paret-sostre de la cova Gran i una altra de les seves cares origina l’extraplom que alberga la balma. De fet, la cova Gran travessa per sota tot aquest gran bloc, encara que la boca de sortida no és practicable i deu d’estar a nivell de torrent, cosa que provoca que pugui entrar aigua i arrossegalls quan aquest baixa molt crescut.

Les excavacions arqueològiques de 1922.

Sota l’auspici de l’Institut d’Estudis Catalans, l’any 1922 va tenir lloc una campanya d’excavacions arqueològiques a diferents coves de la muntanya de Montserrat. Les actuacions més destacades i arqueològicament més profitoses es varen portar a terme a les cavitats de Collbató, però les coves de Santa Cecília també foren objecte d’atenció per part dels arqueòlegs.

Al front de les excavacions es trobava Josep Colomines i Roca. Uns anys després, el 1925, Colomines publicaria el llibre “Prehistòria de Montserrat”. En el llibre surten dues topografies de les coves de Santa Cecília, que ell anomenà “Cova Gran” i “Cova Petita”, però com veurem més endavant en realitat corresponen a les coves Petita i Petitona respectivament. Sorprèn la inexistència de referències a la cova Gran o a la balma, aquesta darrera és – al nostre criteri – la cavitat arqueològicament més interessant ja que reuneix les millors condicions d’habitabilitat des del punt de vista prehistòric.

La cronologia dels materials arqueològics trobats són de del Bronze Antic (-1800 / -1500), del Bronze Mig (-1500/ -1200) i del Ferro-Ibèric Antic (-650 /  -450). També s’ha trobat fauna de cérvol, cabra i porc senglar.

El monestir de Santa Cecília, un referent de l’espeleologia catalana.

Doncs, si. L’any 1970 se celebrà al monestir de Santa Cecília de Montserrat el primer simposium d’espeleologia a Catalunya,  Organitzat per l’Espeleo Club de la U.E. Sabadell, el simposium tractava sobre “Metodologia espeleològica”. Tot i que molts espeleòlegs no en son conscients, en aquell any 1970, encara en temps de Franco,  entre les parets del monestir es varen decidir molts aspectes decisius del que seria l’organització espeleològica catalana en arribar la democràcia.

No sabem si entre les activitats del simposium estava inclosa la visita a les coves de Santa Cecília. En tot cas es va perdre una oportunitat per aprofundir en el coneixement de les cavitats.

 

La topografia del GES-CMB

En els anys 70, el GES del Club Muntanyès Barcelonès va rebre una subvenció de la Diputació de Barcelona per a fer un catàleg espeleològic de la província de Barcelona. Fruit d’això es varen publicar dos volums d’aquest catàleg. Un tercer volum previst no va arribar a veure mai la llum i algunes de les tasques efectuades per a aquest tercer volum quedaren oblidades als arxius del GES-CMB. Entre aquestes tasques hi havia la topografia de les coves de Santa Cecília, realitzada el 1976 per G. Ribé i L. Corral.. Finalment, la topografia fou recuperada dels arxius i publicada a l’Espeleoindex.com i posteriorment reproduïda al volum-5  del Catàleg Espeleològic de Catalunya de Jordi de Valles.(any 2011).

La topografia mostra la cova Gran i la cova Petita. No consta la cova Petitona (que havia estat publicada per Colomines el 1925 com a  “Cova Petita”). A partir d’aquest moment  es crea una confusió en el nom de les coves, en ser discrepants els noms donats per Colomines i els donats pel GES-CMB.

A la topografia de la cova Gran no figura la gatera que comunica amb la balma, malgrat ser força evident. Per contra, a la cova Petita donen continuïtat a la gatera terminal, que arriba a una saleta molt baixa de sostre. Nosaltres, per molt que ho hem mirat, considerem la gatera del tot impracticable, ja que per les seves minses dimensions és humanament impossible de superar.

Les excavacions arqueològiques de 2013

L’any 2013 es va fer una excavació d’urgència amb motiu d’un avís d’un guarda del parc de Montserrat el qual havia trobat restes ceràmiques escampades a l’entrada de la cova. Es van realitzar dos sondejos que van donar com a resultat l’existència d’una possible ocupació de l’espai en la Primera Edat del Ferro fins a època ibèrica, concretament fins els segles VI-V aC.

Les nostres actuacions de juny de 2020

Les coves de Santa Cecilia figuren com a “conegudes de temps immemorials” als diferents catàlegs. Tradicionalment, fins ara es considerava que només havien dues cavitats, la cova Gran i la cova Petita, però la discrepància entre les topografies realitzades per Colomines el 1922 i pel GES-CMB el 1976, que mostraven coves del tot diferents, ens va fer plantejar que potser les coves no eren tan “conegudes” com deien els catàlegs i que potser mereixerien ser estudiades amb més profunditat.

Així, doncs, al juny de 2020, amb “mono” de sortir després del confinament pel virus dels nassos, un equip format per membres del ECMB I GEB varem arribar a Santa Cecília de Montserrat per tal d’aclarir els dubtes i incongruències observades en quins ens han precedit en l’estudi d’aquestes coves.

 El primer que hem fet és aclarir el nom de les cavitats. Hem vist que les coves de Santa Cecília són tres, no dos: Per l’espeleometria decreixent les hem anomenat Gran, Petita i Petitona.  El nom de les dues primeres coincideix amb el nom que va donar el GES-CMB, mentre que Petitona és el nom que hem posat nosaltres a la cova que Colomines anomenà “Petita” i que el GES-CMB ignorà.

Estant a la boca de la cova Gran, ens va semblar veure un forat entre unes bardisses situat a tan sols 6 m de la cova. Després d’una tasca de desbrossar varem arribar al forat i…, Tatxan!!!  Un nou avenc a Montserrat!!!. És l’avenc de Santa Cecília.

D’altra banda, després de passar una gatera (no gaire difícil) de la cova Gran, varem arribar a la balma que, de fet, forma part de la cova. La balma no figura enlloc i creiem que és un indret interessant des del punt de vista d’hàbitat prehistòric, ja que el terra és molt pla i té al davant una barrera de blocs que tanca la superfície aixoplugada per la balma creant un espai arrecerat i protegit al que només es pot accedir per dos punts, o per la gatera o per l’altre extrem, on hi ha una obertura entre blocs que comunica amb el torrent.

 

Dades: 

Ferran Cardona – Josep Cuenca – Francesc Miret

ESPELEO CLUB MUNTANYENC BARCELONÈS (ECMB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)

Veure post anterior,

Les cavitats de Santa Cecília de Montserrat (Primera part): Descripció de les cavitats