GRALLERA GRAN DEL PRAT NABIRAL (Serra del Cadí)

Aquesta grallera fou localitzada oralment per espeleòlegs l’any 1965 a una época en que diferents grups catalans d’espeleologia anaven a la recerca de la mítica Gouffre de la Sorciére, aleshores, aquesta gouffre divulgada pels francesos, fora considerada com l’avenc més fondo de Catalunya.

Presentem la ressenya i fitxa actualitzada d’aquesta grallera

GRALLERA GRAN DEL PRAT NABIRAL

Lloc: Prat Nabiral.
T.m: La Vansa i Fórnols (Alt Urgell)
Coordenades: UTM (ETRS89), 382529, 4682195 Altitud: 2448 m.
Espeleometria: Desnivell: 41,50 m. Recorregut: 65 m.

Topònim

Sinònims (= Graller num. 1 de Cornellana. Grallera Gran de Cornellana)

Considerem que la denominació de Grallera gran de Cornellana no és correcta, ja que el grup explorador la va batejar així, perquè venien des de Cornellana, circumstància que pot induir a error. La realitat és que com a moltes altres cavitats, la gent del país l’ha anomenat de sempre “La Grallera”, sense apel•latiu, per raons òbvies de ser lloc habitual de nius de gralles. Nosaltres, de cara a la catalogació espeleològica, a aquesta Grallera, creiem més correcte afegir-li: del Prat Nabiral, que és el nom de l’indret on està ubicada, i la diferencià de les altres Gralleres de la serra del Cadí.

Accès

Per arribar a aquesta cavitat sortirem des d’Adraén per la llarga pista que hi puja fins al Cap de la Fesa. Aquesta pista té l’accés restringit. Ens trobem al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Situats al final de la pista, al collet ubicat als 2350 metres d’altitud. Agafarem el camí (PR-C 122), que va direcció cap a la Torreta del Cadí.

Quan arribem al Portell del Cadí, ens desviarem camp a través creuant la capçalera del torrent de la Costa Verda, en diagonal direcció SE a una cinglera descomposta. Remuntada la tartera arribem al Prat Nabiral, antiga zona de pastures d’alta muntanya. I aquí a una desena de metres trobarem la petita depressió de la Grallera. El temps de caminada des del final de la pista és d’uns 40 minuts.

Història

La primera referència espeleològica la trobem a la Noticia que publica l’Oleguer Escolà a Cavernas, núm. 6 (1965), on parla, entre d’altres cavitats, de la localització dels Grallers nº 1 i 2 de Cornellana, al mes de juliol del mateix any. Completaren l’equip, A. Escolà (ERE-CEC) i Francisco Chavarría (GES-CMB).

(1970) Foto d’en Pere Cantons (CEDC, vol. 1)

Com Grallera Gran de Cornellana figura al Catàleg Espeleològic de Catalunya, Vol. 1 (1978) però no es publicà la topografia.

No és fins l’any 1991 (Espeleòleg, núm. 39) que l’Oleguer publica la ressenya de la cavitat amb una topografia de l’any 1970, dins d’un interessant article, on també ens parla d’algunes de les infructuoses recerques de la mítica i fabulosa Gouffre de la Sorciére que van efectuar a l’época

El 2013, els membres del GEB Josep Cuenca i F. Xavier Samarra, amb els de l’ECG Ferran Cardona i Carme Bañolas, prospecten la zona de la Torreta buscant la cavitat però no la troben.

El 2016 els membres del GEB Laura Lasheras i Ignasi Montero localitzen i equipen la cavitat amb parabolts.

El 2017 els membres del GEB Josep Cuenca, Joel Borrazàs i Enric Porcel tornen a localitzar i visitar la cavitat.

El 8/10/2017 els membres del GEB, de la BIOSP, de la SIS de Terrassa i SIE de Barcelona, Enric Porcel, Floren Fadrique, Eduard Badiella, Ramon Sendra, Joan Pallisé i Maria I. Alonso, tornen a visitar la cavitat, aixecant la topografia i identificant fauna cavernícola.

Descripció

Una depressió al Prat Nabiral ens aboca a un pou de 25 metres de fondària dividit en un primer pouet de -12,30 que ens deixa a replà ple d’excrements de gralla i amb algún niu d’aquests ocells a les parets.

D’ací una forta rampa en deixa al segon tram del pou que té una fondària de 9 metres.

Per ampliar imatges cliqueu a sobre

Baixat aquest pou, ens trobem amb una rampa també plena de excrements i petits blocs. Direcció Oest trobem un petit sot on a vegades s’acumula l’aigua. Direcció SE hi trobem una galeria d’uns 8 metres, de sostre molt baix que fineix bloquejada pels derrubis. Al NE trobem un interessant pou de 9 metres de fondària i uns 4 metres de diàmetre.

Al front veiem una finestra que dóna a la base d’un pou. Baixat el P-9 esmentat i passant al costat d’un gran bloc encastat precàriament, arrribem a una base de pou on el terra està format per grans blocs. La sala es de 5×2 metres, si anem cap al Nord, veurem una finestreta que per una gatera ascendent arriba a la base d’un pou. No la vam poder accedir-hi per la seva estretor. A terra observem un pouet entre blocs (P-3,60) que ens porta a una sala inferior, constituïda sota els blocs ja esmentats i sense continuïtat aparent. Aquí es dóna el màxim desnivell de la Grallera: -41,50 metres.

Bioespeleologia

A aquesta última visita es van poder referenciar els següents especimens: 3 Isòpodes 3 Mol•luscs 4 Dípters àpters possiblement Chionea alpina, antiga sinonímia de Niphadobata catalonica. Aquesta darrera és la captura més interessant. Els intents d’aconseguir coleòpters de fauna cavernícola a la part superior del Cadí de moment no han reeixit. La gran quantitat d’excrements de gralla i la baixa temperatura interior no oferia condicions idònies.

Climàtica

Temperatura exterior: 11 hores: 14ºC. 13 hores: 18 ºC. Temperatura interior al fons del primer pou(-25 m): 2,5 ºC.

Text: Enric Porcel
Apunts bioespeleològics i climàtics: Joan Pallisé. Fotografies: Josep Cuenca, Ramon Sendra, Eduard Badiella, F. Xavier Samarra, Maria I. Alonso.