Presentem dues cavitats del Maresme excavades en calcàries, molt a prop l’una de l’altra.
Per una banda el Forat de les Aranyes, que va ser descobert l’any 1963. D’una petita cavitat de -9 m, a base d’esforç i paciència, membres de vàries entitats (principalment del G.E. Malgratenc i del G.E. Badalona) dirigits per Isidro Medina (Pitxi) i Brauli Torres, aconsegueixen aprofundir fins als -16 metres, trobant noves galeries i obrint una entrada inferior, fent una petita travessada subterrània.
El nom de Forat de les Aranyes, va ser posat pels seus exploradors del GIE del CE de Gràcia a l’observar força presència d’aràcnids. També van fer importants troballes faunístiques i malacològiques, totes dins del camp de la Bioespeleologia.
Més tard, i amb els treballs de desobstrucció es descobriria que la cavitat també té la seva importància en el vessant paleontològic.
Respecte al Forat Bufador, és conegut pels naturals del país des de temps immemorials a causa de la seva eixida d’aire, just al costat de l’antic camí de les Costes, lloc molt transitat.
Forat de les Aranyes
T.m.: Tordera (Maresme)
Lloc: Camí de les Costes. Serra de l’Avetar
Coordenades: UTM 31N (ETRS89) 470167,4611926
Altitud : 307 m
Terreny: Calcàries Devòniques
Espeleometria: Recorregut: 72 m
Desnivell: -14 m
Accés
Des de Pineda de Mar remuntarem la Riera de Pineda direcció a Horsavinyà fins a la masia de Can Soler, només arribar a la petita urbanització del mateix nom, aparcarem l’automòbil i agafarem l’antic camí de les Costes, a la nostra esquerra. És tracta del camí que pel vessant sud de la serra de l’Avetar anava de Can Soler a Horsavinyà. Continuant pel camí uns 10 minuts, trobarem a la nostra dreta, a la vora del mateix, el famós Forat Bufador.
En aquest punt trobarem una esplanada amb un gran pi, haurem de baixar, direcció al Sot del Salt, per un caminoi uns 70 m per arribar al Forat de les Aranyes.
Història
Cavitat descoberta i explorada fins a -9 m de desnivell i 19 m de recorregut pel GIE del CE de Gràcia el dia 1/12/1963 (Lluís Auroux, M. Arnau, A. Avalo i Isidre G. Urgellès).
(1963) Auroux i Arnau a l’entrada del forat. (Fot. Auroux)
A aquesta sortida es descobreix un nou coleòpter: el Speonomus Urgellensi recentment requalificat com a Parvospeonomus urgellesi. També es recullen varies especies de cargols (1)(2).
Fot. J. Comas
El 13/12/1981 es localitzada pels membres del G.E. Badalona, J. Urquiza, F. Miret i J. Cuenca, aixecant una topografia que restà inèdita (3). Al CEDC és publica la primera topografia (4).
(1981) A l’esquera de la boca s’entreveu a la senyora Perset. Ens va acompanyar fins el forat i al creure’ns que fora inèdit li vam posar el seu cognom. No vam trobar rastres de la pintada del 63 a la boca (Fot. F. Miret)
Al 1999, Isidro Medina i Brauli Torres, seguint les indicacions del caçador Joan Flores, retroben l’avenc. A la base del segon pou (-9 m) troben una diàclasi vertical que va cap el sud per un pas molt estret, que es va eixamplar una mica i s’accedeix a una petita galeria que fineix en una rampa de pedres grosses. S’introdueix en Manel Cano, que per culpa de l’estretor, tindrà problemes per a poder sortir. Comencen a col·laborar els membres del G.E. Malgratenc de Malgrat de Mar.
Al 2000 en una sortida conjunta amb companys de l’ERE-AEC de Barcelona, descobrim que la rampa dóna a l’exterior. El forat per on es filtra la claror no és més gran que una moneda. Uns mesos més tard, Isidro Medina (Pitxi) i Brauli Torres obren la segona boca des de l’exterior.
(2007) En Brauli Torres a l’entrada del forat de les Aranyes
Es descobreixen restes humanes, contactem amb l’Ajuntament de Tordera. Intervé l’arqueòleg de la Generalitat Antoni Caballé. Continuen les desobstruccions amb els membres del G.E. Badalona, i seguint les indicacions del Sr. Caballé, aconseguim treure dos grans blocs de pedra que es trobaven sobre les restes òssies. Queda al descobert una petita fissura vertical a la banda oposada de la troballa, aturem temporalment els treballs per afavorir les tasques arqueològiques. En una segona visita l’arqueòleg recupera totes les mostres que considerà d’interès d’estudi.
Al 2001, el membres del G.E. Badalona, Brauli Torres, Pep Soler i Miquel Figueres desobstrueixen la gatera vertical, trobem un nou pou. En Ricardo i en Pitxi acaben la feina i s’accedeix a la galeria del Búfal.
El 1/4/2001 es fan pràctiques dins d’un curs de topografia organitzat pel GEB, participen J. Pastor, M. Figueres, E. Carrillo, X. Vázquez, V. Porcel, E. Porcel, J. Gonzàlez. S’arriba al -12 m de fondària i 45 de recorregut.
El 17/5/2001 en Julià González del GEB i Salvador Moyà de l’Institut Paleontològic M. Crusafont en visita de camp reconeixen restes paleontològics a la ultima galeria descoberta
Un avenç dels treballs fets pels investigadors surt publicat en un article de Nebot, et al. (5)
Entrada inferior del forat de les Aranyes
El 11/11/2007 Enric Porcel i Maria Jose Navarrete (GEB) aixequen la topografia amb les ultimes troballes. El desnivell total es de -14 metres i el recorregut de 72 metres.
Amb posterioritat en Brauli i l’Isidro forcen l’última gatera passant a una saleta i a una diàclasi per on podem avançar uns 4 m i aprofundir altres tants.
Descripció
La cavitat consta de dues boques, la primitiva és la superior, ja que l’entrada inferior va ser oberta per desobstrucció. La primera boca que trobarem serà la de dalt, de 1,80×0,70 m. Uns 10 m més a baix, direcció 233º, trobem la segona boca.
Avancem per un pouet de 4 m, fàcilment desgrimpable, que a -1,50 m dóna a una saleta amb un bloc, per enrere una petita rampa descendent comunica amb la galeria inferior per un estret P-4. El camí a seguir és el primer pou, que ens deixa a una diàclasi orientada N-S, si anem cap el Nord baixarem per una rampa, en línies generals direm que es tracta d’una galeria d’uns 13 m de recorregut i d’1 m d’amplada que es tanca en petites fissures entre blocs.
Tornant a la base del pou d’entrada, i direcció sud, pujarem una mica per anar a trobar una gatera, que va ser l’inici de les noves galeries. Es tracta d’un pou de 4,40 m de fondària que ens diposita a una galeria NO-SE, si anem cap el NO ens trobem una estreta fissura de 4,5 m de recorregut, l’alçada es de 1,7 m. Si anem cap el SE pujarem un ressalt i arribem a una gatera que dóna pas a la Sala de l’Home Mort, hi som a la zona de les fortes desobstruccions. Vuit metres més enllà trobem la sortida a la boca inferior. A aquesta ultima sala trobem un P-3,20, també obert amb molt d’esforç que ens deixa a una saleta inclinada d’uns 5 m de llarg per 1,50 d’ampla, plena de rocs i on al seu final trobem una minúscula gatera d’on surt un petit corrent d’aire, aquesta gatera es molt selectiva i dóna a una petita diàclasi per la que es poden avançar 4 m més, no reflectits a la topografia.
Forat Bufador
Situació
T.m.: Tordera (Maresme)
Lloc: Camí de les Costes. Serra de l’Avetar
Coordenades: UTM 31N (ETRS89) 470194,4611966
Altitud: 321 m
Espeleometria: Recorregut: 11 m
Desnivell: -5 m
(1981) Cuenca i Urquiza anant als forats. (Fot. F. Miret)
Història
Aquesta cavitat és molt coneguda des de temps immemorials per la gent de la contrada, degut a que a l’hivern bufa aire calent, i a l’estiu aire fresc. Les primeres cites que hem trobat han estat de M. Faura i Sans l’any 1908 (6) i 1909 (7). Termes, al 1961, publica la següent referència (8),
“Se trata de un pequeño agujero de 25 cm. de diámetro, por el que se inicia un pozo de la misma anchura; el pozo es totalmente impenetrable sin el uso de herramientas o explosivos. Efectuado un sondeo luminoso se observó que el fondo se encuentra a unos 3 metros de profundidad y que desde dicho punto parte una galeria en dirección S. La boca esta asentada sobre una solución de continuidad N45E.”
Entrada desobstruïda del forat Bufador
Haurien de passar quasi 100 anys perquè membres del G.E. Badalona dirigits per Brauli i Isidro dediquessin varies jornades a desobstruir el petit orifici, aconseguint penetrar a aquest petit avenc. Aconseguint explorar-ho fins a -5 metres de fondària.
El 11.11.2007 en Francesc Alfambra, Brauli Torres i Enric Porcel aixequen la seva topografia. Actualment, aquesta cavitat torna a estar tapada per algun desaprensiu.
Descripció
Després de la desobstrucció del foradet original de 25 cm de diàmetre, ens trobem amb dues boques superposades, la de més a dalt (A) és de 0,60×0,60 me, i la inferior (B) és de 1,40×0,65 m. Entrant per la superior baixem una gatera d’1 m de recorregut amb forta inclinació, que ens aboca a un pouet de -1,30 m fàcilment desgrimpable. Arribem a una petita saleta, on observem el conducte d’entrada que ve de la boca inferior. I per l’altra banda, veiem un pas molt estret (0,30×0,80 m) que ens porta a una gatera de 3,70 m que baixa en fort pendent fins a interceptar una galeria inferior.
Ens trobem a la màxima fondària (-5 m). Si anem direcció NO la galeria fineix als 3 m. Si anem cap el SE, als dos metres es fa impenetrable, si no fem una nova desobstrucció en una fissura de 20 cm d’amplada.
Participants
Brauli Torres, Francesc Alfambra, Julià González, Enric Porcel i Víctor Porcel.
El nostre agraïment a Miquel Nebot de la Secció Villalta d’Arqueologia i Paleontologia de la FCE pel seu assessorament i contribució
Text, Brauli Torres, Enric Porcel. Fotografies, Brauli Torres
Grup d’Espeleologia de Badalona (GEB)
Bibliografia
(1). ESPAÑOL, F. (1965). “Una interesante localización de Speonomus en calizas paleozoicas de la cordillera litoral catalana”. Speleon, 15:49-59. Universidad de Oviedo.
(2). ALTIMIRA, C. (1970) . “Moluscos y conchas recogidas en cavidades subterraneas”. Speleon, 17: 67-75. Universidad de Oviedo.
(3). TERMES, F.; MIRET, F.; CUENCA, J.; URQUIZA, J. (1980) “ Forat Bufador. Avenc de les Aranyes o avenc Perset”. Catàleg Espeleològic de Catalunya. El Maresme, vol. 6:289-290. Ed. Poliglota. Barcelona.
(4). MIRET, F. (2010) “Petites grans cavernes” Espeleobloc http://espeleobloc.blogspot.com.es/2010/03/petites-grans-cavernes.html
(5). NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T.; LLENAS, M. (2009) Restes humanes i de fauna vertebrada descobertes a l’avenc de les Aranyes (Tordera). I Trobada d’Estudiosos dels Parcs de la Serralada Litoral Central. V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor. p. 239-243. Diputació de Barcelona.
http://parcs.diba.cat/documents/202412/fd81339f-b3ff-4225-b82e-d5b98125a5fa
(6). FAURA, M. (1908) “Índex Espeleológich de Catalunya. Geografia General de Catalunya, vol. I: 269-278. Barcelona.
http://espeleologiabibliografia.blogspot.com.es/2011/03/espeleologia-faura-1908-2-de-2.html
(7). FAURA, M. (1909) “Recull Espeleológic de Catalunya” Sota Terra, p. 1-20. Club Montanyenc. Barcelona.
http://espeleologiabibliografia.blogspot.com.es/2012/10/recull-espeleologic-de-catalunya-faura.html
(8). TERMES, F. (1963) “Forat Bufador”. Catálogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona (1961), vol. I: 78-79. Ed. GES Club Montañés Barcelonés. Barcelona