El Barbot (Castellcir-Moianès) Un fenomen hidrogeològic

El Barbot

El Barbot és una surgència temporal que brolla d’un forat impenetrable curullat per graves i còdols. En èpoques de fortes pluges pot arribar a emetre un fort cabal, mentre que en temps de sequera el forat pot quedar camuflat per la vegetació, resultant poc visible.

Municipi: Castellcir (Moianès)
Coordenades UTM-ETRS 431544 – 4626991 – 760

Quan brolla fort, l’aigua puja verticalment i de manera artesiana, amb pressió, cosa que fa que l’aigua s’elevi cosa d’un pam per sobre del nivell del terreny (hi ha qui diu que pot arribar a pujar un metre, com un guèiser, però ho considerem una exageració).

L’aigua que brolla origina un riuet que transcorre pel terreny cosa de 40 m abans d’afegir-se al cabal que circula pel veí torrent del Soler, just en el punt on aquest conflueix amb el torrent de la Font del Pardal, de manera que es produeix una triple confluència. A tot l’entorn del brollador, l’aigua forma un aiguamoll que ocupa uns 10 metres quadrats, per la qual cosa cal que ens mullem les botes si volem arribar al forat mateix.

Com a resultat de les nostres indagacions, hem arribat a la conclusió que el Barbot actua a manera de “trop-plein” d’un aiguaneix situat a uns 40 metres de distància. Es tracta d’un aiguaneix dispers, que forma un toll entre vegetació. El cabal del Barbot i el cabal de l’aiguaneix s’uneixen poc abans d’arribar a la triple confluència abans esmentada. Adjuntem una fotografia aèria de la zona on es pot comprovar la relació en l’espai entre els dos torrents, el Barbot i l’aiguaneix.

Situació

Es troba al SE de Santa Coloma Sasserra, llogaret i ermita romànica del terme municipal de Castellcir. A poca distància de l’aiguabarreig del torrent de la Font del Pardal amb el torrent del Soler.


Per arribar-hi, partirem de Santa Coloma Sasserra, a la qual accedim per la pista en bon estat que partint de Castellcir mena fins a Collsuspina. De les proximitats de Santa Coloma prendrem una pista descendent (en no massa bon estat) que va a buscar el torrent del Soler. Abans d’arribar-hi, passarem pel costat de la masia del Bonifet, en les proximitats de la qual hi ha unes antigues mines de carbó i que – probablement – . seran objecte d’un futur article.

Arribats al torrent del Soler, la pista el va seguint aigües avall, primer pel vessant dret. Mes endavant, la pista creua al vessant esquerre i poc abans de que torni a creuar al vessant dret haurem d’abandonar la pista per agafar una pista secundaria que surt per l’esquerra.

Caminarem per ella cosa de 50 m i trobarem el Barbot just al marge dret de la pista, pocs metres abans d’arribar al torrent de la Font del Pardal. Si surt aigua el trobarem fàcilment, però si està sec pot passar desapercebuda ja que el forat no resulta gaire evident.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Història

Conegut de temps immemorials per la gent de la contrada. Segons l’historiador Enric Garcia-Pey, en períodes de fortes pluges l’aigua s’aixeca a un metre del terra a manera de guèiser (nosaltres pensem que és tracta d’una exageració).

El topònim “Barbot” surt indicat al mapa de l’Editorial Alpina “Cingles de Bertí” al lloc correcte, com també surt al mapa de l’ICGC.

Tot i així, el fenòmen del Barbot no és massa conegut en ambients excursionistes, essent un post del blog de Francesc Roma i Casanovas la única informació que hem trobat. Adjuntem el link del post, que va dedicat a un pou de gel proper i que – segons l’autor – les aigües del Barbot podrien haver estat utilitzades per abastir la producció del gel.

https://excursionismecientific.wordpress.com/2012/08/09/pou-de-la-font-del-barbot/

Les nostres visites. Descripció.

Hem realitzat dues visites al Barbot, una en època de pluges i una altra en temps més calmat, per tal de poder veure les diferències.

Visita del 26 de març de 2017
S’havien produït fortes pluges els dies anteriors, per la qual cosa esperàvem encontrar el Barbot en ple funcionament, com així va ser. L’aigua brollava abundosa, formant un toll a tot el voltant del forat, cobrint la gespa veïna. L’aigua produïa un barboteig, amb pressió ascendent, per la qual cosa formava un dom per sobre de la superfície del terreny.

En barbotar l’aigua, no varem poder fer-nos una idea clara de les característiques del forat brollador, com fondària o amplada, tot i que ja es veia que era un forat del tot impenetrable. Varem estimar un cabal d’uns 180 litres per minut (uns 3 litres per segon).

Visita del 9 de maig de 2017
Com que feia alguns dies que no havia plogut, varem anar de nou al Barbot per tal de veure com era el forat, al que suposaven sec. Pero no va ser així, el Barbot estava funcionant, encara que amb un cabal modest que varem estimar en 8 litres per minut.


Amb aquest cabal, l’aigua no barbotava ni formava cap dom i ens permetia veure les característiques del forat. Aquest tenia un diàmetre de mig metre per una fondària de 40 cm, en forma d’embut. L’aigua brollava entre els còdols i graves del fons. Quan varem remoure el fons per a treure alguna pedra, el sediment va enterbolir ràpidament l’aigua, però en un parell de minuts tornava a ser clara per la renovació de les aportacions hídriques.


Finalment, aprofitarem el matí per anar a visitar les mines del Bonifet que – probablement – seran objecte d’un article futur.

 

 

 

Dades:
Ferran Cardona – Carme Bañolas