Del curset a -400 m passant pel Gaterinto

El dissabte a primera hora vam començar a preparar tot el material necessari per fer permanència d’una nit, com a bons novatos vam fer mil preguntes, Això ho necessitaré?  M’emporto això per menjar?  Així tindré fred? … Un cop ho varem tenir tot preparat, cap a la boca del C13! Acompanyats de tots els companys que quedaven al campament per donar-nos suport en els primers metres.

Arriba el moment de baixar i … els nervis fan que em tremoli la cama!! Sé que és un fraccionament com qualsevol altre, però el primer, amb un 45 volat … ostres, fins que no estàs penjat a la corda no et quedes tranquil·la. Després dallò tot va ser baixar, baixar, fraccionament, baixar … l’equip de punta ens anava esperant, és que ells corren que se les pelen allà dins!!! Quina enveja fan. Mentre baixava anava pensant on faria les fotos a l’endemà, per no tenir que fer més parades de les necessàries, però tampoc deixar-me res sense fotografiar.

Arribem al Gaterinto … maaare meva, quina gatera, sort que tots anàvem en la mateixa direcció, si no no sé com ens ho haguéssim fet, 200 metres d’arrossegar-te, tu i el petate, que allà on troba una pedreta, es queda enganxat.

Passat el Gaterinto ve el Bloc & Rock, una pendent amb 150 metres de desnivell a base de blocs … de baixada va ser dur, perquè ja estava cansada, però és que de pujada va ser pitjor!!!

Per fi arribem al campament, els últims metres anàvem com els nens petits, preguntant-li al Pep Mulaque queda molt?” Al campament ens distribuïm per sopar, ens escalfem una mica, muntem hamaques i au! A dormir! És tota una experiència dormir a una cova en una hamaca … A les 7 del matí del dia següent recollim tot i cap amunt.

I a l’inrevés que el dia anterior: puja, puja, puja. Com he dit abans el Bloc & Rock va ser mortal. I després Gaterinto al revés, i ja trobem cordes! Puja, fraccionament, puja … Anem parant on volíem fer les fotos, intento fer-les rapit i sense tenir que repetir gaires, perquè fa molt de fred, i pateixo pels meus companys que estan quiets, jo la veritat, que de fred no vaig notar res pujant, quan paràvem la meva feina era moure’m per la sala col·locant i recol·locant flaixos …

Per fí pou de 75 i després la zona del Zoo, no la volia ni començar, jo deia que no volia sortir, que el que volia era estar fora!!!. Quan sortim tenim a la boca a companys que estaven al campament esperant i donant-nos alè per els últims esforços que havíem de fer. Balanç: -400 metres i 36 hores a dins la cova, és una experiència que no l’oblidaré mai.

Moltíssimes gràcies a tots els companys que van estar amb mi, que em van donar ànims i que van confiar en que una cursetista podia fer el que vaig fer.

Lala