Curset 2013, primer cap de setmana

Maillon, stop, croll, pedal, baga curta, baga llarga, mosquetó, puny, casc, frontal, mono, topo, planta, alçat, autorescat… però què és tot això? si jo només volia anar a visitar una cova? una simple passejada per sota terra, a resguard del sol i, amb sort, veure alguna estalactita o llac subterrani! On m’he ficat? Ep! ja ho se, estic al curs d’espeleologia del GEB! Els dimarts al vespre, al Cor de Marina de Badalona, classe teòrica. Un dia sobre el material, un altre sobre la història, la seguretat, la flora i fauna dins d’una cova, un altre sobre topografia… unes classes donades per persones que porten molts i molts anys fent espeleo, que se’ls veu amb experiència, amb afició, amb passió…

I els caps de setmana les pràctiques. L’hora de posar els coneixements adquirits a la realitat.

La primera cova que vam fer, dissabte 20 d’abril, va descol·locar una mica. No vam portar cap material “habitual”, més aviat semblava que anàvem a fer unes capbussades al mar, ja que ens vam haver d’equipar amb un neoprè, escarpins i guants i, no us ho perdeu!, ens vam canviar de roba en un pàrquing subterrani!!! estàvem a la cova urbana de Tarragona! al vell mig de la ciutat! Va ser una gran experiència, una barreja d’espeleo-arqueleo-buceig on vam començar a veure que a sota dels nostres peus s’obre un món de cavitats i secrets subterranis inimaginables…

I a l’endemà, diumenge 21 d’abril, va ser a ple sol, a l’aire lliure, res de sota terra, i és que ens havíem de familiaritzar amb el material, amb les tècniques de progressió, érem a les parets de Vallirana. Allà vam poder comprovar que la millor manera de baixar una paret (quasi)vertical és d’esquena, amb els peus a la paret, i no mirar gaire avall, i que el punt més dur és al posar-se a la cantonada de la paret completament sobresortint i assegurat a una corda :~  Vam aprendre a muntar l’stop, el fre, a anclar-nos per passar els fraccionaments i reinstal·lacions, i un cop abaix, a tornar a pujar fent us del croll, puny i pedal. I així tants cops com aguantis, ja que s’ha d’agafar pràctica per poder fer coves de més recorregut. La forma física és molt important, però molt més la tècnica, que serà la que t’estalviarà energia. I per acabar un canvi de sentit i un pas de nus. Una jornada esgotadora però molt ben aprofitada, ja anem agafant confiança amb el material i la tècnica.

Escrit per Josep Colominas