COVA DEL RAMER (Tivissa. Ribera d’Ebre)

copia-de-ramer21

Ressenya d’aquesta peculiar cova de la serra de Llaberia 

UNA BELLA I VELLA CAVITAT DE LA RIBERA D’EBRE: LA COVA DE RAMER

Convidats per l’amic Floren Fadrique, incombustible i reconegut bioespeleòleg, el dia 30 d’octubre de 2016 ens vam plantar al bar de la piscina del sempre interessant poble de Pratdip, mentre feien un mos, van anant arribant la resta de companys/es fins a completar un equip de cinc exploradors.

Una de les visites d’aquell memorable dia va ser una cavitat coneguda de bell antuvi: la cova del Ramer que aquí referim.

Afegir que segons la tradició oral, aquesta cavitat va ser un dels molts amagatalls que tenia a la contrada el famós guerriller i patriota local dit el Carrasclet de Capçanes, heroi de les lluites contra els maleïts borbons.

capcanes-_monument_al_carrasclet
Petita cova però bellament ornamentada, ha sigut tot un goig visitar-la, i conèixer la bonica i enclotada vall del mas Ramer.

ramer13
Pot ser el que ens va faltar va ser (avís als navegants) instal•lar les capçaleres dels dos petits pous, que actualment es baixen en precari amb l’ajut d’una corda que ha de portar l’explorador, també vam observar i mesurar una alta xemeneia factible d’escalar que podria donar alguna sorpresa.

thumbnail_cv-del-ramer-23
Aportem una nova topografia (una altra!!) i dades climàtiques, així com un recull de fotografies de la cavitat.

Sinònims: Cova del Ramé. Cova del mas Ramer
Situació
T.m.: Tivissa (Ribera d’Ebre)
Coordenades: UTM 31N ETRS89, 317310, 4548823
Altitud: 469 msnm

Espeleometria
Desnivell: -10,50 m
Recorregut: 33 m

planell

Accés

Podem accedir des de Vandellòs o des de Pratdip, i anirem direcció a l’antic poble de Llaberia, aproximadament al km 5 de la carretera TV-3111 en una sobtada corba abans de la creu del Cucut, surt una pista forestal a l’esquerra que ens portarà al mas del Ramer (El Remé).

thumbnail_cv-del-ramer-2
L’accés al tram final està tallat amb un cadenat, i haurem de deixar el vehicle i continuar a peu cap al Mas.

cv-del-ramer-05

cv-del-ramer-06

cv-del-ramer-07

cv-del-ramer-08
Travessarem el mas i pujarem per un camí senyalitzat com de petit recorregut, arribats a l’alçada de la primera cinglera ens desviarem per un trencall cap a la dreta i en pocs minuts, per un caminoi a peu de cinglera, arribarem a una balma allargassada on es troba la cavitat.

cv-del-ramer-11

cv-del-ramer-12

ramer01

ramer02

Història

Cavitat coneguda de vell antuvi, un dels amagatalls del coronel Pere Joan Barceló i Anguera, famós patriota català més conegut com el Carrasclet de Capçanes.

La primera topografía es obra d’en Joan Ferraté (1). Ferraté també relata l’aproximació i fa una acurada descripció de la cova al seu llibre Espeleologia de les comarques tarragonines:

“Seguint amunt el camí de la Fou, a uns tres km., es troba la pairal masia coneguda pel Ramé, en mig de una Formosa vall; i als vuit minuts de la masia, en un dels estrebs occidentals de la serra de Llaveria, la cova dita del Ramé, oberts al mig d’un colossal espadat, de molts metres d’alt i de llarg, que afecta la forma d’una gran bauma. Per una mena de graó, d’un metre d’alçària, es puja a l’entrada de la cova, quina boca vé a ésser una portella alta i estreta, donant pas a una galería molt baixa, de rápida pendent, que’s va estrenyent més i més fins a fer-se dificultós l’avençar; als deu metres es troba un salt, de dos metres , que se salva amb auxili de cordes; hi ha allí la primera cambra, espaiosa i de forma circular. Vé després una altre pendent i un altre salt, també d’uns dos metres, que porta a la segona cambra, que és la més gran i més bella de la cova. A ran de aquest segon salt s’hi veu una hermosa, esbelta i molt doble estalagmita. La llargària de la cova és d’uns 30 metres i la seva alçària en alguns llocs arriba a uns 20. La cova del Ramé es distingueix per formar com a tres sostres, el corredor de l’entrada i les dugues cambres; aquestes són molt airoses i les seves parets están rublertes de belles estalactites, que fan de aquesta cova una veritable meravella, una mena de temple gòtic en miniatura.

Als voltants de la masia del Ramé hi ha una gran abundor de fòssils liàsics, sobre tot ammonits, alguns de tamany bastant regular (1).

Més tard en Llopís (2) fa un altre topografia més completa. Als anys 70 el GEP de Barcelona aixeca un nou planell (3)

Descripció

thumbnail_cv-del-ramer-14

thumbnail_cv-del-ramer-13

Després de superar un ressalt de +1,80 m ens situem a una boca de 2,50 m d’alçada i 1,20 d’amplada, a poc ens trobem amb una rampa descendent d’uns 6 m, haurem de instal•lar una corda per a millor seguretat. Arribem a una galeria bellament ornamentada d’uns 8 m de llarg i uns 2 m d’amplada.

ramer06

ramer07

ramer09

ramer11

cv-del-ramer-58

Al principi trobem una xemeneia de 18,5 m, que potser seria força interessant escalar en properes visites.

ramer05
Un gran gour sec ens aboca a un pou d’uns 4 m de diàmetre i 4 de fondària, a la capçalera del mateix n’hi ha una formosa estalagmita.
Situats a la base del pou, a l’esquerra n’hi ha una petita fissura meandriforme d’uns 2 metres.

thumbnail_cv-del-ramer-21

thumbnail_cv-del-ramer-20

ramer20
Aquesta base del pou, ens dóna la cota màxima de fondària: -10,50 m. En front de nosaltres n’hi ha una espectacular colada amb una balconada d’estalagmites i columnes, podrem fer un petit itinerari ascendint per darrere d’elles i tornant a baixar.

cv-del-ramer-53

cv-del-ramer-61

ramer12

thumbnail_cv-del-ramer-45

ramer18

ratpenat-2

thumbnail_cv-del-ramer-16

thumbnail_cv-del-ramer-21

thumbnail_cv-del-ramer-22

thumbnail_cv-del-ramer-26

thumbnail_cv-del-ramer-46

Climàtica

Temperatures preses a la cova del Ramer (30-10-2016)

Estan preses amb el termòmetre infraroig marca ETEKCITY model Lasergrip 1080, a la superfície de la roca.

– SALETA AL FONS DEL PRIMER POU: 14,8 ºC

– FONS DEL SEGON POU: 14,2 ºC

thumbnail_cv-del-ramer-34

isopode-porcellio-expansusIsòpode-Porcellio expansus
thumbnail_cv-del-ramer-36

Bibliografia

(1). Ferraté, J. (1918). Espeleologia de les comarques tarragonines. 45-46 pp. Agrupació Excursionista de Reus.
(2). Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1984).- Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 7 (el Baix Camp, el Priorat i la Ribera d’Ebre. Políglota: 283 pp. Barcelona.
(3). Montserrat, A. (1983). Sobre algunes cavitats de les comarques del Baix Camp i Priorat (i III). Espeleòleg (34-35): 280-293. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona.

Participants

Floren Fadrique (SIE-CEA), Enric Porcel i F. Xavier Samarra (GEB), Jordi Navarro i Montserrat Mañosa (CE Castellar)

Text: Enric Porcel i Caro
Dades climàtiques: F. Xavier Samarra i Riera
Fotografies: Jordi Navarro i Coronado, F. Xavier Samarra i Riera