COVA DEL MASSANA (La Quar, Berguedà)

En el Berguedà hi ha dues cavitats que porten el nom de cova del Massana. Reben el nom del guerriller i maqui Marcel·li Massana, fill de Berga, que operava en aquestes muntanyes tot tenint com amagatalls les coves que ara porten el seu nom.

En aquest article tractem una d’elles, la situada al vessant sud de la serra de Picancel, terme municipal de la Quar.

Marcel·li Massana, àlies “Panxo”

Localització:

Municipi:  La Quar  (Berguedà)

Coordenades ETRS89:  

X= 411662

Y = 4662630

Z = 880

Recorregut:  43 m

Desnivell:  15 m  (+6 m / -9 m

La cova es troba amagada en una canal feréstega que solca el vessant sud de la serra de Picancel. Concretament, es troba a la canal més occidental de les anomenades canals Males, conjunt de tres canals properes i gairebé paral.leles que davallen amb fort pendent des de l’anomenat cingle de la Por.

Per accedir-hi, nosaltres varem optar per anar des de La Quar, i d’aquí fins al monestir de la Portella (Sant Pere de la Portella), on finalitza la carretera asfaltada. D’aquí encara podem continuar per pista fins a una mica més enllà de la masia de Can Dou, on deixarem el cotxe.

Prendrem el camí que puja al collet de Puigseguí i d’aquí continuarem per un camí (pintura groga) que després d’algunes baixades i pujades creua el torrent resultant de la confluència de les tres canals Males. Just creuat, surt a mà dreta un corriol que remunta el torrent per l’esquerra (dreta hidrogràfica). Cal estar atents, doncs el corriol està bastant perdut, unes esporàdiques marques de pintura blava ens ajuden.

En un moment donat, el corriol creua a l’altra banda del torrent i, una mica més amunt, ens haurem de dirigir directament al llit del torrent i pujar directament per ell (ja sense pintura blava).

Quan portem una estona remuntant-lo intuirem unes balmes al cantó dret del torrent. Al final d’aquestes trobem la boca inferior de la cova. Una mica més amunt, per la canal, trobarem la superior.

Del cotxe a la cova, uns 40 minuts.

Història

La història d’aquesta cova va lligada al maqui Marcel.li Massana, àlies “Panxo”, fill de Berga i bon coneixedor d’aquestes muntanyes. Aquest domini del terreny el va permetre portar a terme la seva activitat guerrillera amb impunitat, ja que coneixia tots els racons per a poder-se amagar i burlar la vigilància i persecució a que era sotmès per part de la Guàrdia Civil.

Entre els amagatalls figuren dues coves que en honor seu porten el nom de “Cova del Massana”. Una és la que aquí presentem. L’altre es troba a Guardiola de Berguedà. Sembla ser que la base d’operacions principals la tenia al vessant sud de Picancel, mentre que la cova situada a Guardiola només la feia servir esporàdicament i en estades curtes, especialment quan volia controlar el pas per la vall del Llobregat en estar situada en un punt estratègic d’observació.

Tot i que l’existència de la cova s’ha tramès de forma oral per la gent de la comarca coneixedora de l’activitat de Marcel.li Massana, i tot i ser coneguda per alguns excursionistes, mai fins ara havia estat objecte d’atenció per part d’espeleòlegs. De fet, aquesta cova no figura a cap dels catàlegs espeleològics fins ara publicats malgrat ser una cova de relativa importància.

Així les coses, nosaltres decidirem endegar els treballs de recerca i topografia, el resultat dels quals els teniu en el present article.

Descripció

Bàsicament, la cova és una sala de forma més o menys ovalada amb unes dimensions de 32 metres de llarg per 20 d’amplada màxima. La superfície de la sala es pot estimar en uns 480 metres quadrats.

És molt baixa de sostre, de promig podem dir que te un metre d’alçada, la qual cosa obliga a fer l’exploració sempre ajupit. També presenta un fort pendent cap el sud, amb una inclinació bastant regular de l’ordre dels 25-30 graus.

Excavada en conglomerat, tot el sostre coincideix amb un pla d’estratificació on el conglomerat apareix nu, tret d’algun tram amb un incipient concrecionament. El terra de la meitat superior de la cova està ocupat per argiles, molt relliscoses quan estan mullades atès el fort pendent que presenta el pis. A la meitat inferior de la cova dominen els blocs i el terra és més polsós.

La cova te dues boques. La superior i principal té 4 metres d’ample per 1 metre d’alt, en forma d’arc comprimit.. La boca inferior, d’accés més incòmode, enllaça cap el sud amb una superfície abalmada.

A l’interior de la cova hi ha un indret que ha estat modificat artificialment per a trencar el pendent general del pis i crear una superfície planera on poder dormir-hi. És el que hem anomenat el “Jaç del Massana

Dades
Ferran Cardona – Josep Cuenca – Xavier Samarra

ESPELEO CLUB BARCELONÈS (ECB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)

ANNEX

Marcel.li Massana.
El personatge.

Per tal de conèixer millor el personatge que s’amagava en aquesta cova, a la qual ha donat nom, adjuntem un “copiar i pegar” de la informació biogràfica que figura a Viquipèdia.

També podeu obtenir informació del personatge en el vídeo de l’enllaç següent:

Text publicat a Viquipèdia,

Marcel·lí Massana i Bancells, àlies Panxo, (Berga, Berguedà, 3 d’octubre de 1918 – Les Bordes-sur-Lez, Arieja, 21 de maig de 1981)[2] fou un guerriller antifranquista.

Afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT) des de 1933, durant la Guerra Civil espanyola fou tinent de l’exèrcit republicà. Empresonat (1939 – 1942), passà a l’Estat francès, però el 1944 retornà al Principat, on fou la figura principal del maqui llibertari rural entre els anys 1945 i 1951. Aquest últim any abandonà la lluita i tornà a l’Estat francès. Es reconeix la seva lluita per les llibertats i contra l’ocupació franquista.

Biografia

Marcel·lí Massana nasqué a Berga el 3 d’octubre de 1918, al carrer Mossèn Huch, número 8, fill de Marcel·lí i Concepció, essent el més petit de tres germans. Esdevingué orfe de mare als pocs dies del seu naixement i de pare als 5 anys, quan aquest darrer tingué un accident de treball a Viladomiu. En aquests primers anys de vida ocupà el lloc de la mare la seva dida Filomena Solé, per qui sempre conservà un gran afecte. Des dels 7 als 13 anys es criarà sota la tutela del seu oncle Joan Massana, sacerdot a Solsona, que l’ingressà als Germans de les Escoles Cristianes de La Salle (La Salle Berga).

Més tard aniria a viure al mas Recaus de Sallent amb el seu oncle Miquel Guitó, a qui ajudaria treballant com a aprenent d’esmolet. Després entrà a la fàbrica de Can Rodergas de Berga, primer com a aprenent de mecànic i després com a oficial. Als 15 anys ja pertanyia al Sindicat de la Metal·lúrgia de la CNT del Berguedà.

En esclatar la Guerra Civil espanyola, s’integrà ja el juliol del 1936, al Comitè de Milícies Antifeixistes de Berga. L’agost s’enrolaria a la Columna Tierra y Libertad, que combaté al Front de Madrid, passant després a la Columna Carot y Castan al Front d’Aragó, on ascendí a tinent de l’Exèrcit de la República el 1938.

Acabada la guerra les autoritats franquistes el condemnaren a 15 anys de presó. L’any 1942 fou alliberat i exercí de mecànic a Barcelona fins que l’exèrcit el cridà a files, la qual cosa l’empenyé a fugir a l’Alt Urgell. A Organyà i Montcalb treballà de llenyataire i entrà en contacte amb guerrillers amagats, als quals proveirà de queviures i orientarà.

Les primeres partides rurals d’obediència anarquista a Catalunya es van situar al Llobregat alt i mig. La més famosa durant els anys quaranta fou la dirigida per Marcel·lí Massana, tinent d’infanteria de l’exèrcit de la República durant la Guerra Civil espanyola. Com la majoria dels militars republicans després de la guerra, Massana es va convertir en visitant habitual de les presons, tribunals especials i casernes de la Guàrdia civil. Massana, que fins i tot es va autoclassificar com a bandoler generós, va decidir enfrontar-se a l’aparell repressiu del franquisme a les comarques del Berguedà, Solsonès i Vallès. L’agost de 1945, va entrar a Catalunya amb un grup de set homes. Més realista que els maquis procedents de França i que ignoraven el que estava passant a l’interior d’Espanya, Massana i els seus companys no es presentaven com a alliberadors del país sinó com a “passeurs” i contrabandistes. Sabia que per als pagesos atemorits per la repressió, els contrabandistes resultaven menys compromesos que els guerrillers.

El grup es va especialitzar en sabotatges contra les torretes metàl·liques de conducció elèctrica fent servir explosius plàstics i detonadors portats de França. També van estrenar oficialment una tàctica que llavors repetirien els altres grups d’acció anarquistes i que consistia a realitzar una sèrie d’accions subversives i tornar a creuar la frontera. Acompanyat d’Antonio Torres “Gachas”, Jordi Pons “Taràntula”, Jaume Puig “Tallaveneres” i José Pérez Pedrero “Tragapanes”, entre d’altres, va realitzar nombrosos segrestos, atracaments i sabotatges durant diversos anys.

Van evitar en tot moment causar baixes a la Guàrdia Civil, excepte quan era qüestió de vida o mort, ja que atemptar contra guàrdies civils no era operatiu, el règim els substituïa sense problemes i, a més, augmentava la repressió. Així, la partida de Massana, va assaltar l’oficina de la mina de lignits de Cercs, i s’emportà els jornals d’una setmana, acció que va repetir en una altra ocasió. A principis del 1950 va realitzar un segrest a Can Xacàs, del terme de Castellar del Riu, aconseguint 100.000 pessetes pel rescat.

L’estiu del 1950, Massana va efectuar l’última incursió a Espanya. En la seva explicació de per què va abandonar la lluita, va confessar que ho va fer perquè la Confederal es va desentendre dels maquis i perquè hi havia llibertaris que no es jugaven la vida des del 1939, però que anaven dient “que més que un guerriller era un atracador que s’estava fent milionari”. Fou reclamada la seva extradició pel govern espanyol, però gràcies a Josep Ester Borràs i l’oposició anarquista a l’exili evitaren aquesta extradició.

Va morir a Occitània i es troba enterrat al cementiri del poble de Eras Bòrdas de Les (Arieja)

Segons Téllez, els plantejaments dels dirigents “van ser activitats estèrils que van consumir als millors homes del moviment llibertari, van malgastar els escassos mitjans disponibles i van impossibilitar la creació d’organismes eficients capaços de desenvolupar l’ofensiva a base d’objectius concrets, immediats i escalonats”.

Com a curiositat, hi ha una cançó dedicada a ell i a la seva lluita, es diu Massana i la canta el grup català Brams.

  Josep Clara escriviu el següent llibre

Marcel·lí Massana, l’home més buscat. Un mite de la guerrilla anarquista (2016) RAFAEL DALMAU EDITOR BARCELONA, ISBN10 8423208222.

Diferents municipis de Catalunya, com Berga, Sabadell, Palafrugell …, han posat el seu nom a un dels seus carrers.