COVA CAL MAGÍ ROSELL (Torrelles de Foix. Alt Penedès)

Després de resoldre el misteri dels avencs del Pujolet (veure), i d’actualitzar la fitxa de la Cova Freda (veure), continuem resolguem enigmes a la sempre interessant zona dels voltants del riu Foix.

Tot va començar quan furgant a la bibliografia de l’avenc Josep Cuadrench, trobem un llibre de Lluís Maria Udina anomenat “Entre cel i terra Foix”, on varem llegir que, un avenc “del Foc” tenia 57 metres de fondària i que va ser explorat per l’ERE-AEC de Vilafranca del Penedès. (6).

Evidentment ens va picar la curiositat, i vam investigar una mica, aquí van intervenir, sobretot l’incansable Jordi Navarro i Coronado que va contactar amb l’Antoni Poyo i Creixentí, veterà explorador del C.E. Vilafranquí, participant en les primeres exploracions. També amb Jordi de Valles, que a la vegada també va contactar amb Xavier Conesa. A tots ells moltes gràcies.

Amb un munt de dades sota el braç, els infatigables prospectors Josep Cuenca i Xavier Samarra, van aconseguir localitzar la cavitat ben aviat.

La logística interclubs es va posar en marxa i es va explorar la cavitat fins a la cota -26 metres, sense poder continuar degut a una estretor selectiva, però constatant que la cavitat continua, ja que un corrent d’aire i un pou dóna esperances per a que exploradors més prims puguin continuar l’exploració fins als suposats -57 metres.

Com passa a vegades, ens preguntem pel nom autòcton de la cova, i veiem que d’un principi s’ha anomenat com Cova de Cal Magí Rossell (per l’evident proximitat, a aquest antic mas, avui enrunat), per a després passar a anomenar-se com, Avenc del Foc.

Boca de la cavitat, treballs d’excavació als anys 50. Autors A. Cebrià, G. Ribè i M.R. Senabre. (1), (2)

Boca de la cavitat a l’actualitat

La denominació avenc del Foc va ser empleada pels espeleòlegs.
Nosaltres hem preferit conservar la primitiva denominació.

Si bé la cova, almenys al seu tram de galeria superior era coneguda pels arqueòlegs, aquesta cavitat restava perduda pels espeleòlegs des de l’època dels anys 70, per tant ha sigut una gran alegria, el seu retrobament.

Us presentem aquí la topografia, la fitxa de la cavitat i un recull de fotografies de la mateixa.

COVA DE CAL MAGÍ ROSSELL

Sinonims
Avenc del Foc, Fissura de cal Magí Rossell

Situació
Lloc: Torrent de cal Rossell, Valls de Foix.
T.m.: Torrelles de Foix (Alt Penedès)
Coordenades: ETRS89 31N 0379659, 4586547
Altitud: 510 m
Espeleometria: Desnivell : 30 (-26/+4) m
Recorregut : 102 m

Accés

Des de Torrelles de Foix anirem per la carretera BV-2122 direcció Pontons, passat el km 4, ens desviarem a la dreta cap a la urbanització la Plana de les Torres.

Abans d’arribar a aquesta, girarem a la dreta cap al santuari del Foix.

Més tard agafem una pista de terra a l’esquerra que ens portarà a la masia cal Rossell de les Bassegues, més coneguda com cal Cònsol. Ací deixarem els automòbils. Si anem amb un bon 4×4, podem arriscar-nos a continuar per la pista direcció a cal Sord i cal Curt.

A uns 40 metres, a la dreta surt el camí de les Valls de Foix, però nosaltres continuarem recte, per a creuar 150 m desprès el torrent de cal Rossell.

Passat aquest torrent, caminarem uns 500 m fins a arribar a les ruïnes de ca l’Isidret, situades al costat esquerre de la pista. En aquest punt haurem d’agafar un camí a la dreta, força perdut que ens portarà a un pas per on baixarem a la base de la primera cinglera. Arribats a aquesta, continuarem seguint-la aigües avall fins a trobar l’entrada de la Cova de cal Magí Rossell, força evident.

Aquesta cavitat es troba just a sota de les ruïnes de la casa del mateix nom.

Història

Cavitat descoberta per Josep Maria Masachs, col•laborador de la Secció d’Arqueologia del Museu de Vilafranca del Penedès, el 1951. A partir de 1952, s’inicien els treballs d’excavació pel conegut arqueòleg local Pere Giró i Romeu (2), de l’esmentat Museu.

Les notícies de les exploracions són esparses i difuminades en el temps, trobem una publicació d’Angel Lagar a la revista Senderos (4) on publica un croquis de 1972 de la SIRE-UEC, també refereix la seva visita a la cavitat el 1959: “…el avenc de Cal Magí Rosell, la visitamos el 23 de enero de 1959 se exploraron unos 25 metros horizontales, abandonándose el resto por falta de material”

Per les referències arqueològiques i espeleològiques sembla que únicament era coneguda la part horitzontal de la cova, o sigui la galeria superior.

Per referències bibliogràfiques, trobem a un interessant llibre de Lluís Maria Udina (6), on diu: “…avenc del Foc (amb els seus 57 metres de fondària, és el més profund del Penedès) ,…

Per tant, és molt probable que als anys 50, membres del GREV ERE-AEC de Vilafranca poguéssim fer l’exploració completa. (3), (5).
No será fins l’anys 2017 que un nodrit equip d’espeleòlegs de quatre clubs (GEB, SIS, SIRE I CE Castellar), localitzen i topografien la cavitat assolint la cota de -26 metres de fondària.

Arqueologia

La cavitat esta catalogada com a “Cova natural d’enterrament Inhumació” amb una datació cronològica de: 1500 / -1200 / 07.02.-Bronze Mig. (1).

Fauna

Unes petites restes òssies, troballes superficials a la galeria superior, són identificades com:
-Ovicaprid. Metatarsià juvenil
-Orytolagus cuniculus. Húmer dret.

Descripció

Per ampliar cliqueu a sobre

Una esponerosa boca de 2,20 m d’alçada per 0,80 m d’amplada ens endinsarà a la cova principal. Dic principal, perquè a la dreta i sota la mateixa visera balmada trobem altra boca secundària.

Després de superar un r+1,90 arribem a aquesta boca de 3,50 m d‘alçada per 0,50 d’amplada. Es tracta d’una galeria ascendent d’uns 3 m amb un r+1 i que finalitza 1,50 m més enllà. Aquí trobem la cota més alta de la cavitat: +4.

Tornem a la boca principal i baixem una rampa uns 3,80 m, aquí trobem dos pisos. Si continuem baixant, 3 m més arribarem a uns ressaltets que ens aboquen a un P-13,80.

Si anem per dalt, superat un r+1 i avançant 2,60 m arribem a la part de dalt del mateix pou esmentat. A l’altra banda del pou, la galeria és divideix en dues, la de la dreta es fa impenetrable als 2,70 m, i la de l’esquerra fa el mateix als 2 m.

Si tornem a la capçalera del P-13,80 la galeria continua direcció Nord, pujarem uns 5 metres, per sobre d’un terra inestable on es veuen un parell de pous que enllacen amb el principal. Un parell de taulons podrits facilitarien el pas als antics prospectors de restes arqueològiques. Continuem 7,60 metres per una polsosa rampa descendent, i per sota d’un bloc encaixat. Les dimensions són de 5,70 metres d’alçada i 0,90 d’amplada.

Passem un r-1,30, 5 metres més trobem més blocs encaixats. La galeria esquerra fineix 6 metres més endavant, un gran bloc fa de partió, la de la dreta es fa molt estreta i impenetrable (0,26 m) però es veu un pouet i que continua amb una tènue corrent d’aire. Per sobre podrem avençar uns 8 m més per finalitzar en un tancament de grans blocs.

Tornant al pou, rapelarem 6,50 m fins a una repissa. Direcció Nord n’hi ha una rampa descendent que passats uns 5 m es tanca, però es veu la continuació de la diàclasi i el pou. Al sostre veiem els pouets que hem esmentat abans i la precarietat dels blocs.

Continuant rapelant, 7 m més avall i després de passar una estretor selectiva, aterrem a un conus de derrubis. Si anem cap al sud baixem uns 11 m passant per sota de 2 blocs i arribant a una fissura meandriforme, amb un r-2,60 m on es veu la continuació però no la possibilitat de pas. Fins aquí la galeria era d’uns 8 m d’alçada per 0,40 metres d’amplada, baixant fins a 1,20 metres d’alçada en aquest punt. Ens trobem a -23 metres de fondària.

Tornant a la base del pou, baixem uns 7 m fins a un petit ressalt, aquí ja tenim un selectiu pas estret, encara podem avançar uns 6 m més fins a quasi la capçalera d’un pou. Aquí notem que surt un petit corrent d’aire. Hi som a -26 metres. La continuació es força evident.

Bibliografia

(1) . Inventari del Patrimoni Cultural immoble. Patrimoni Arqueològic. Generalitat de Catalunya.
(2) . GIRÓ i ROMEU, Pedro: (1954). “De arqueologia comarcal. Cueva de Cal magí Rossell (Foix), a “Boletin de la Biblioteca Museo Balageuer”, tom II, pp 55-58 i 4 Fig. Vilanova i la Geltru.
(3) . POYO C., A. (1959) “Exploraciones subterráneas en el Panadés”. Cordada, 42: 11. Barcelona.
(4) LAGAR, Angel. (1972). “Dos nuevos avencs en el Penedès”. Senderos, 168. Pp. 24-26.Barcelona.
(5) . VIRELLA, Joan (1978).- Experiències a l’entorn de la localització d’estacions prehistòriques Apèndix. Catalogació de cavitats de les comarques penedesenques i encontorns”. Miscel•lània Penedesenca, 1: 241-269. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès
(6) . UDINA CASTELL, Lluís M. (1992). Entre Cel i Terra Foix. Pp. 10-11. Ed. La Fura. Vilafranca del Penedès.

Participants

Ramon Sendra, Josep Cuenca, Joan Pallisé, Xavier Samarra, Enric Porcel, Jordi Navarro, Jordi Llorca, Montserrat Mañosa i Emilia Doña.
Clubs

G.E. Badalona, SIS Terrassa, SIRE-Sants i C.E. Castellar.

Text i fitxa: Enric Porcel i Caro
Fotografies: Jordi Navarro i Coronado, Xavier Samarra i Riera