COVA ALTA D’EN VITAIA (Sant Feliu de Guíxols. Baix Empordà)

Curiosa formació de cova i avenc estructurada en granits a la Costa Brava.

Situació

Lloc: Punta del Romaguer.

T.m.: Sant Feliu de Guíxols (Guíxols).

Comarca: Baix Empordà.

Coordenades: ETRS89 31N 499752, 4623492.

Altitud: 50 m.

Accés

L’itinerari òptim per a accedir a la cavitat és: aparcar els automòbils a la carretera de Tossa de Mar a Sant Feliu de Guíxols (GI-682), al punt de coordenades 499351/4632587.

D’ací surt un camí direcció mar, que anirem baixant escorant una mica a l’ esquerra en direcció a la punta del Romaguer.

Aviat sortirem del bosquet mediterrani per endinsar-nos pel rocam vora els penya-segats, haurem d’anar amb compte, intentant seguir un perdedor camí marcat amb unes marques de color blanc.

A la dreta del camí i ja quasi tocant l’espadat, trobarem la boca de l’avenc.

Si no volem davallar-lo, haurem de continuar descendint pel caminoi, per girar a la dreta i vorejar el penyal. Entre figues de moro, i amb l’estimball a l’esquerra trobarem la boca-mirador de la Cova alta d’en Vitaia.

Història

Cavitat que ha restat inèdita als catàlegs espeleològics, malgrat ser ben coneguda, de bell antuvi, com a punt de referència dels navegants.

Fent recerca bibliogràfica, veiem què en Lluís Pallí (1), a la seva “Toponímia litoral del terme de Sant Feliu de Guíxols” la cita com a “Cova alta d’en Vitaia”, la raó és per a diferenciar-la de la cova marina dita d’en Vitaia.

Aquesta ultima força coneguda pels practicants dels esports nàutics, esta englobada, amb altres dues coves (Cova dels Contrabandistes, i Cova de Can Pei) com a “Coves de Can Pei”, antic mas del que antigament depenia, aquesta franja costanera.

D’aquesta cova marina adjuntem un parell de postals antigues, una dels anys 20 del fotògraf Lucien Roisin (2), i altra dels anys 40 de Mur Circulada, del segle passat (3).

Desconeixem, que o qui va ser en Vitaia i perquè ha perdurat com a topònim.

Nosaltres vam anar a la recerca de la Cova alta, dita així per estar suspesa a uns 50 metres sobre el mar, com un espectacular mirador.

Comentar també, que les romegueres (Rubus) originals que donen nom a la punta, han sigut substituïdes per l’espècie invasora figa de moro (Opuntia ficus-indica) que des de fa anys han colonitzat els costers i espadats del litoral empordanenc.

Feta aquesta introducció prèvia, comentarem que els membres del GEB, Josep Cuenca i Josep Solegran en una primera sortida, van intentar arribar a la cavitat des de el mirador de la Cala Urgell, ubicat a la carretera. Baixant pel Comal Romaguer Vell, desistint per l’abrupte del terreny.

Més tard, el dia 26 de gener de 2020,i a instàncies del mateix Cuenca, s’organitza un altra sortida, sota el expert guiatge de Jordi Navarro i Joan Sebastià, que si que va reeixir.

Aquell dia, a banda d’en Cuenca, Joan i Jordi, també van participar la Montserrat Mañosa i l’Enric Porcel, membres del C.E. Castellar i del G.E. Badalona.

És va explorar la cavitat, que va resultar ser un avenc amb un pou de 10,50 metres que sortia a la sala de la cova en qüestió. A més a més es va trobar una petita cova adjacent

Descripció

Per ampliar les imatges cliqueu a sobre

Cavitat excavada en granit.

Si volem accedir des de la boca de l’avenc, trobarem un pou de 10,50 metres estructurat en una diàclasi, aquesta fractura té una amplada variable d’uns 0,70 metres i una llargària d’uns deu metres. El pou dóna lateralment a la sala de la cova.

Aquesta sala eix a l’espadat per una gran boca de 6×6 metres, sent un mirador espectacular sobre el mar.

Si venim de la base del pou, tenim una alçada de sostre de 3,80 metres, una petita plataforma sorrenca i un pendent que ens porta a la boca després d’ uns cinc metres de recorregut.

La fractura de l’avenc continua a dreta i esquerra direcció SO-NE, sent únicament penetrable uns cinc metres, la branca NE. Tots dos ramals tenen una reduïda eixida a l’exterior.

També, a la base del pou trobem un ressalt de +1,60 que ens porta a una galeria ascendent de tres metres de recorregut.

La cova té 27 metres de recorregut i -13,50 metres de desnivell.

Afegim a aquest article la topografia, d’una coveta existent, 4 metres més avall de la Cova Alta d’en Vitalla, seguint el caminet. Aquesta cova, a la que podríem anomenar Cova Petita d’en Vitalla, està sota la cova alta, estan evidentment relacionades.

És tracta d’una sala única d’uns 2,60 metres de diàmetre, amb un sostre d’uns 3 metres d’alçada, el terra també és sorrenc.

El seu recorregut es d’únicament 3 metres.

Bibliografia

(1) (1983) PALLÍ i BUXÓ, Lluís. “Toponímia litoral del terme de Sant Feliu de Guíxols” (plànol). Amics del Museu Municipal. Publicacions de la ciutat de Sant Feliu de Guíxols.

(2) (2008) ROLDÓS i SOLER, Agustí. “Lucien Roisin (1876-1942) Fotògraf i editor de targetes postals -La primera sèrie blava de Sant Feliu de Guíxols”. Institut d’Estudis del Baix Empordà. Núm. 27. pp. 265 a 290.

(3) (1943) MUR CIRCULADA. Edición. Colecció de San Feliu a Tossa. Fotografia Cova d’en Vitaya.

Text: Enric Porcel.

Fotografies: Jordi Navarro, Josep Cuenca i Enric Porcel.

CENTRE EXCURSIONISTA CASTELLAR – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA