Cau de la Guilla (Balenyà. Osona)

05

El Cau de la Guilla és un excel·lent mirador. Al fons veiem Centelles

Aquest és el primer de dos articles que tractaran sobre un seguit de cavitats situades al cingle que limita per l’est el pla de Castellar, a l’extrem occidental del terme municipal de Balenyà.

El Cau de la Guilla
(Coves PG-3 i PG-4 de Puigsagordi)

Municipi: Balenyà (Osona)
Coordenades UTM (ETRS89): X=433433 Y=4629535 Z=984
Recorregut: 42 m

cau-guilla

Aquestes cavitats varen ser catalogades i topografiades pel GIEG de Granollers l’any 1978. Els diferents catàlegs espeleològics publicats s’han limitat a reproduir les dades que en el seu moment va facilitar el GIEG – ara fa gairebé 40 anys – sense que cap altre grup espeleològic hagi fet noves aportacions des de llavors, si més no que nosaltres tinguem constància.

Es tracta d’un total de 9 cavitats que el GIEG va batejar assignant les lletres “PG” seguides d’un ordinal. Així, els noms van de PG-1 A PG-9.. Les lletres “PG” son l’abreviatura de “Puigsagordi”, un turó característic que queda damunt del poble de Centelles, però relativament allunyat de l’indret on es troben les coves.

En aquest primer article tractarem sobre la cavitat més important, el Cau de la Guilla, que correspon a les coves PG-3 i PG-4 del GIEG. En el segon article intentarem donar una visió de conjunt de les coves “PG”.

01

Camí de la cavitat, tot seguint el cingle per dalt. Al fons, les antenes del cim de Castellar.

Sobre el nom “Cau de la Guilla”

A bon segur que quan el GIEG va catalogar i batejar aquestes coves – tot assignant-les un nom “PG” – ignorava que hi havien algunes que eren conegudes i ja disposaven d’un nom tradicional. Tal és el cas del Cau de la Guilla, objecte d’aquest article, o el cas de la cova del Falcó, que tractarem al segon article.

El topònim “Cau de la Guilla” figura retolat al mapa de l’Editorial Alpina “Cingles de Bertí”. També trobem el mateix topònim al mapa de l’ICC. En ambdós casos retolat una mica més al nord d’on es troba realment la cavitat. El petit catàleg espeleològic inclòs a la guia que acompanya el mapa de l’Alpina cataloga les cavitats “PG”, ja que son les que figuren als catàlegs espeleològics de Catalunya. Aquest fet pot crear certa confusió, ja que al mapa surten retolats “Cova del Falcó” i “Cau de la Guilla”, mentre que al catàleg espeleològic de la guia aquestes cavitats no hi figuren, si més no amb aquests noms.

El nom de “Cau de la Guilla” sembla molt adient a la cavitat que ens ocupa, ja que en el seu interior hem trobat excrements d’animalons en diferents punts, qui sap si de guilles.

Recordarem que aquesta no és l’única cova que porta el nom de Cau de la Guilla. Hi ha una altra – més important – al municipi de Sant Quirze Safaja, que ara pertany al Moianès.

02

Aspecte parcial de la balma del Cau de la Guilla A l’extrem inferior dret s’intueix l’inici del meandre del PG-4

Localització

La referència per a iniciar la localització de la cavitat son les grans antenes que hi ha al cim Castellar, ben visibles des de tot el sud de la comarca d’Osona en ocupar un vèrtex estratègic.

Del costat de les antenes surt un caminet que – direcció sud – va resseguint tot el cingle per la part de dalt (el cingle ens queda a l’esquerra). Bones vistes. Quan portem caminat prop de mig quilòmetre, hem d’estar atents a un corriol poc marcat que surt per l’esquerra entre matolls de garric. L’agafarem i al poc ens aboca a una canaleta – curta però amb fort pendent i amb una desgrimpadeta – que tot seguit ens situa a l’espai balmat de la cavitat.

L’itinerari descrit és el normal par accedir-hi, però també hi podríem arribar si anem pel corriol que ressegueix el peu del cingle. Però d’això ja tractarem al segon article.

topo

Descripció

El primer que cal aclarir és que es tracta d’una única cavitat, malgrat que el GIEG la va desglossar en dues, la PG-3 i la PG-4. Ambdues cavitats “PG” son veïnes i obren la seva boca a l’interior d’un espai balmat comú. És a dir, espeleològicament parlant, les dues “PG” son dues branques d’una mateixa cavitat. El GIEG atribuí un recorregut de 17 m a la PG-3 i de 25 m a la PG-4, per la qual cosa si fem la suma ens surt que el Cau de la Guilla té un recorregut de 42 m.

03

La boca de la branca PG-3 des de l’interior

La superfície aixoplugada per la balma ocupa un espai relativament ample i còmode. Es presenta penjada a manera de balconada ja que la cavitat es troba a mig cingle. Excel.lent mirador cap el Montseny i el sud d’Osona.

04

Progressant per la PG-3

La branca PG-3 està estructurada en un pla d’estratificació, per la qual cosa la secció és ampla però baixa de sostre. Presenta en planta un traçat que recorda la corba d’un ampli meandre, minvant de dimensions a mesura que ens endinsem.

06

07

Dos moments de la progressió pel meandre del PG-4

La branca PG-4 és molt diferent. Es tracta d’un conducte de pressió amb traçat força meandriforme, més alt que ampla, en el que cal avançar amb dificultat donada l’estretor de la seva secció. En el tram final fa petits eixamplaments. Terra sec i polsós.

08

Detall del sostre del meandre del PG-4

Dades: Ferran Cardona – Carme Bañolas

ESPELEO CLUB DE GRÀCIA (ECG)