BALMA DE LA VILA VELLA (Vidrà. Osona)

La balma de la Vila Vella havia estat un lloc d’habitació obrada del que encara s’aprecien les restes dels murs de pedra seca amb els que se’n va compartimentar.

Municipi: Vidrà (Osona)
Coordenades ETRS86: 0445490 – 4663822 – 1050 m.
Dimensions:
Amplada: 35 m
Fondària màxima.: 11 m

Situació
A uns 2,5 km a llevant de Vidrà.
Del barri de la Creu de l’Arç de Vidrà surt un corriol descendent en el que és l’inici de l’itinerari clàssic per anar al Puigsacalm. El corriol davalla fins al riu Ges, que creua, i continua per un camí que va planejant una estona fins que hem de començar a remuntar fort per a pujar a la serra de la Vila.

Així, arribarem al collet de la Fenaiola, lloc on abandonarem l’itinerari clàssic del Puigsacalm per prendre un camí ascendent ample que surt per l’esquerra i que mena a l’Hort de Getsemaní.

Quan portem per ell cosa de 10 minuts, veurem un trencall senyalitzat a l’esquerra que al poc ens deixa a la balma. De Vidrà a la balma, una hora de camí.

Història
Sembla ser que el nom de la balma deriva de la Vila Vella, que és el nom de la masia que es troba més a prop. Figura aquest topònim de la balma en el mapa ICC de la Generalitat.

Segons està documentat, fins a l’any 1880 encara hi constaven uns llogaters que hi residien a la balma, dependents de l’amo del Cavaller de Vidrà, mil·lenària pagesia que tenia en propietat bona part dels molins, masoveries i balmes obrades del municipi de Vidrà.

Trobem una referència a la balma al llibre d’Ignasi Terradas i SaboritEl cavaller de Vidrà” (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1987), que literalment diu:

…a la Balma de la Vila, l’any 1831, l’arrendament pujà de 10 a 12 lliures. L’única millora que té el masover entre 1811 i 1825 és la de passar de criar una burra i dos nodrissos a criar una truja“.

Descripció

Per ampliar, totes, les imatges cliqueu a sobre

Bonica però ombrívola i enclotada balma que va ser aprofitada per a viure-hi.

Té una amplada de 35 m per una fondària màxima de 11 m, presentant la seva planta una forma de “L”.. En temps de pluja, per l’angle de la “L” cau una cascada provinent d’un torrent secundari i l’aigua circula just pel davant de la balma.

El sostre és horitzontal, pla i molt regular, com també ho és bona part del terra. Això fa que l’alçada es mantingui gairebé constant a tot l’interior de la balma, essent de poc més de 2 m.

Les edificacions construïdes al seu interior es troben mig derruïdes, però encara es conserva relativament bé el que sembla que va ser la cambra principal, amb unes dimensions interiors de 4×3 m. De la resta només es conserven trams de mur que puntualment poden arribar fins al sostre.

Dades: Ferran Cardona –Josep Cuenca – Xavier Samarra

Gener-2019