Balma arranjada com zona d’esbarjo. Disposa de la llegenda popular d’una cruenta faula.
Sinònim: Balma de la Font de la Baronessa
Municipi: Tavèrnoles (Osona)
Coordenades:
X = 0444980
Y = 4644889
Z = 630
Espeleometria:
Amplada: 40 m
Fondària: 11 m
Situació
De la carretera de Vic a Roda de Ter agafarem el trencall que va cap al Parador de Sau. Als pocs quilòmetres arribem al poble de Tavèrnoles, que deixarem enrere i continuarem cosa de quilòmetre i mig més, fins a trobar a mà esquerra una explanada on podrem deixar el cotxe. Just de l’altre banda de la carretera surt la pista que en cosa de 10 minuts ens deixa al castell de Savassona.
Del mur occidental del castell surt un bonic corriol direcció sud que en cosa de 5 minuts ens situa a la balma i font de la Baronessa,
Descripció
Balma situada a un indret ombrívol, envoltada de bosc. L’entorn ha estat modificat per la mà de l’home per a fer-lo més acollidor. D’aquesta manera, s’hi varen construir uns murs de contenció per a aconseguir un espai força pla que, juntament amb l’existència d’una font (dita de la Baronessa), ha creat un indret relaxant i de bon estar, apte per a fer trobades.
La balma te un contorn irregular. De tot l’espai planer (uns 370 metres quadrats), la meitat queda aixoplugat per la balma, mentre que l’altra meitat queda fora de l’aixopluc. En un recó del fons de la balma trobem la font, construïda de pedra i amb una aixeta. L’estratificació dels materials geològics queda ben patent a les parets i sostre de la balma.
Per l’extrem nord, la balma enllaça amb una esquerda vertical ascendent que comunica amb l’exterior mitjançant unes boques que veiem uns metres sobre els nostres caps.
A la part baixa del mur trobem l’entrada d’una mina d’aigua, tancada per una reixa. La mina, molt ben construïda, te una longitud de 6 m i al seu final veiem una aixeta, una petita pica i unes mànegues. En aquest indret trobem també una taula de pedra.
La llegenda
La balma i la font prenen el nom de “baronessa” amb motiu d’una llegenda popular ben coneguda a la contrada. És com segueix:
Sembla que durant l’època de les creuades el baró de Savassona també va voler participar en la lluita per alliberar la Terra Santa dels musulmans. Mentre feia els preparatius, abans de marxar, va tenir cura d’avisar el seu millor criat perquè cuidés de ben a prop la seva jove i encantadora esposa durant la seva absència per les terres hostils de l’Orient Mitjà.
Així doncs, els dies passaven lentament per a la baronessa, a qui no arribaven mai notícies del seu estimat espòs. Sovint, les tardes assolellades solia passejar pel romàntic camí que va des del castell a la balma i font de la Baronessa, sempre vigilada pel millor amic del baró. Tant temps fou així, i es allò que diuen: tant va el càntir a la font…..La qüestió és que el criat i la baronessa es van enamorar.
Com que era un amor secret, des del camí de la font vigilaven la pujada del Roc del Llum per si tornava el baró. El cas és que el baró ja en aquells temps era desconfiat i poc amic dels visitants, i en comptes de tornar pel Roc del Llum, com hauria estat habitual, va venir per Can Janot. Va enfilar la pujada del Pla del Castell, i va aparèixer de sobte per damunt la balma i font de la Baronessa i enxampà de ple els dos passerells.
El baró, ofès, va matar a cops d’espasa l’esposa i el criat.
Com a record d’aquest fet tan sagnant, des de llavors fins encara avui en dia, totes les nits de lluna plena, passejant pel camí de la font i mirant fixament la lluna, es pot distingir clarament la imatge de la baronessa amb tota la llarga cabellera rossa i vestida amb una túnica blanca amb el criat molt a prop seu. Però només els veuen els homes que, com el baró, han estat enganyats per la seva esposa.
Dades: Ferran Cardona – Josep Cuenca – X. Samarra
ESPELEO CLUB BARCELONÈS (ECB) – GRUP D’ESPELEOLOGIA DE BADALONA (GEB)
